Fa més d'una dècada que la regió de Donetsk actua com a epicentre de la resistència ucraïnesa. Alhora, és una de les principals obsessions estratègiques de Rússia, que busca prendre el control total d'aquest óblast. Durant la cimera d'Alaska, Vladímir Putin va plantejar a Donald Trump la idea de congelar la guerra sobre l'actual línia del front si Kíiv acceptava cedir Donetsk i Luhansk, fet que va reobrir el debat sobre el valor real d'aquest territori. Rússia controla actualment al voltant del 70 % de Donetsk —Luhansk ja ha caigut per complet—, però una franja occidental de l'óblast encara segueix en mans de les tropes ucraïneses: 6.600 quilòmetres quadrats de territori on encara viuen unes 240.000 persones. Aquesta zona s'ha convertit en tot un baluard de la resistència ucraïnesa, que hi té instal·lades les seves últimes posicions fortificades, aixecades el 2014 per tractar de frenar l'avenç rus al Donbàs. A més d'un símbol de defensa, Donetsk és també el punt neuràlgic de les operacions ucraïneses. Si Rússia aconseguís controlar-la, consolidaria la seva reivindicació internacionalment no reconeguda sobre l'óblast, a més d'evitar abundants pèrdues militars i utilitzar la zona com a trampolí per a futurs atacs.
Una muralla inexpugnable al cor del conflicte
Un informe recent de l'Institut per a l'Estudi de la Guerra —ISW, per les sigles en anglès— descriu la franja de Donetsk encara controlada per Ucraïna com un "cinturó fortificat" que s'estén al llarg de 50 km per l'oest de l'óblast. Construït durant onze anys, presenta trinxeres, búnquers, camps minats i obstacles antitancs, el que la converteix en una de les defenses més sòlides que Kíiv ha aconseguit consolidar a tota la línia de combat. Per a molts analistes, representa una muralla que Rússia difícilment podrà superar a curt termini: s'estima que conquerir completament la regió podria portar a l'exèrcit rus diversos anys. A més, a diferència d'altres zones del país, Donetsk ha estat escenari d'alguns dels conflictes més sagnants de tota la guerra: Mariúpol va quedar pràcticament destruïda després de dos mesos de setge; Bakhmut va deixar milers de baixes en ambdós bàndols; Avdíivka va caure després d'una intensa guerra urbana. La regió sembla concentrar els episodis de major ferocitat i violència del conflicte, fet que reforça el seu paper com a nucli de la resistència ucraïnesa. Per altra banda, les imatges vistes a altres regions com Bucha, Kherson o Khàrkiv, un cop alliberades de l'ocupació russa, posen en evidència la sort que corren els ucraïnesos sota domini rus: llistes negres, tortures, terror i execucions.
Donetsk, símbol nacional i línia vermella per a Ucraïna
Donetsk, com Luhansk, és un territori que la majoria d'ucraïnesos mai no ha visitat, i molts el coneixen com a part de l'esforç bèl·lic de les seves brigades arran del conflicte iniciat el 2014. Es tracta d'una zona que, després d'una gran despoblació durant la Segona Guerra Mundial, va ser russificada per Stalin a la dècada de 1950. En conseqüència, avui en dia, la major part de la població que hi habita és russòfona. Aquest factor permet alimentar la narrativa històrica i simbòlica del Kremlin, que considera el territori "naturalment rus" a causa de la seva composició demogràfica i lingüística. Amb aquest precedent, Moscou va orquestrar l'aixecament separatista de 2014, així com l'anunci d'annexió de 2022, en què Vladímir Putin va assegurar haver incorporat Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia als territoris de la Federació Russa. Ara, acabar la feina a Donetsk és vital per a Vladímir Putin, que busca consolidar l'"alliberament" d'uns territoris que formen part de la "Rússia històrica".
Ucraïna, en cas de cedir aquesta franja occidental, no només perdria la batalla militar, cedint un territori estratègic i forçant el desplaçament dels seus ciutadans, sinó també la simbòlica: legitimaria la invasió russa i suposaria una traïció al sacrifici dels soldats i civils que han mort defensant l'óblast. A més, a la zona encara hi viuen molts ucraïnesos russòfons que, malgrat el que intenta fer veure la propaganda russa, se senten ucraïnesos i no volen mudar d'identitat. Ucraïna encara se sent moralment unida a aquest terreny, pel qual ha lluitat amb intensitat des de fa més d'una dècada. Moltes de les unitats militars que avui ocupen alts càrrecs a l'exèrcit van forjar-se a Donetsk, combatent contra Rússia des de 2014. Per tot això, Volodímir Zelenski no només no vol cedir la regió a Putin, sinó que directament no pot: acceptar la pèrdua d'un territori com Donetsk significaria la fi de la seva etapa com a president del país, ja que tant l'exèrcit com el poble ucraïnès farien caure el seu govern.
La pau a canvi del territori
Els intents de forçar Kíiv perquè accepti lliurar la regió com a part d'un eventual acord de pau, escenari que Donald Trump sembla contemplar com l'alternativa més viable per resoldre el conflicte, xoquen amb la visió del govern ucraïnès, validada i recolzada pels seus socis europeus. Zelenski creu que qualsevol concessió al Donbàs a canvi d'una hipotètica pau significaria "hipotecar la supervivència de l'Estat ucraïnès". La pregunta de per què el Donbàs en general i Donetsk en particular són tan importants per a Ucraïna té múltiples respostes: és l'última gran fortificació defensiva del país, és un territori amb una topografia molt particular que pot decidir el curs de la guerra, és un símbol de resistència nacional i, finalment, és un botí que el Kremlin anhela obtenir. Mentre es produeixen intensos capítols diplomàtics per posar fi al conflicte, els analistes asseguren que Rússia no podrà ocupar ràpidament la resta de Donetsk per la força, i que només es produirà una cessió territorial si Ucraïna claudica davant Putin i es retira del territori. Però la teoria és una cosa i la realitat al front una altra, i tot sembla indicar que l'exèrcit ucraïnès portarà la lluita per Donetsk fins a les últimes conseqüències.