Mentre Volodímir Zelenski es prepara per viatjar a Washington aquest dilluns, una amenaça plana sobre la població dels óblasts ucraïnesos de Donetsk i Luhansk: què passarà si Vladímir Putin finalment es queda les terres que ha pres per la força durant tres anys i mig de guerra? Dies abans de la reunió a Alaska amb el mandatari rus, Donald Trump va parlar d’un "intercanvi de terres" com a condició per assolir la pau, un concepte que va generar confusió a Kíiv. Ara, després de reunir-se amb Putin i a les portes de la trobada amb Zelenski, Trump no sembla disposat a modificar la seva posició inicial, i, segons els experts, té previst pressionar el mandatari ucraïnès perquè cedeixi la totalitat de les regions orientals del país a canvi que Moscou congeli la resta de la línia del front —tal com va proposar el mateix Putin divendres passat a Alaska. Si aquest escenari s’acaba materialitzant, la població de la regió coneguda com a Donbàs quedaria definitivament sotmesa a les ordres del Kremlin. Si bé Zelenski rebutja categòricament qualsevol solució que impliqui una concessió territorial, els habitants d'aquesta regió fronterera amb Rússia, fatigats per una guerra que ja dura més d'una dècada, mantenen posicions enfrontades respecte a un hipotètic acord de pau.
Abandonament i resignació
El Donbàs és una regió amb un gran valor històric per a Ucraïna. La seva població, en especial la minera, va tenir un paper clau en la formació de la identitat ucraïnesa, i diverses figures destacades de la política, la poesia i la dissidència van néixer a ciutats com Donetsk o Luhansk. Des del 2014, any en què va esclatar el conflicte a la regió, 1,5 milions d'ucraïnesos han hagut de fugir a altres zones del país o a l’estranger. Actualment, s’estima que Rússia té un control gairebé absolut de Luhansk, mentre que a Donetsk, Ucraïna encara conserva un 30% del territori. Tres milions d'ucraïnesos viuen sota ocupació russa, mentre que tan sols 300.000 resideixen en zones encara sota control de Kíiv. A les àrees més properes a la línia de foc, la sensació és d’abandonament i resignació. “No sé fins quan podrem aguantar. Algú ens ha de protegir. Però qui?”, declarava a la BBC un capellà de la ciutat de Sloviansk, greument afectada pels bombardejos. La seva percepció reflecteix la de molts altres ucraïnesos que habiten aquestes poblacions assetjades per Rússia: atribueix una gran part de la responsabilitat de la situació actual als Estats Units de Trump, qui, amb la seva tolerància a les accions de Putin, sembla haver traït a qui, teòricament, havia de defensar.
Vida contra territori
Volodímir Zelenski té clar que Ucraïna no lliurarà el Donbàs a canvi de la pau, i compta amb el suport dels líders europeus en aquesta posició. Alhora, però, el país es troba profundament fatigat després de tres anys de guerra —onze, en el cas del Donbàs— i centenars de milers de morts, tant soldats com civils, molts d'ells a les regions orientals que ara controla el Kremlin. En conseqüència, per a molts ucraïnesos, la supervivència passa ja per davant del territori, i la cessió de zones del país a Rússia no és una alternativa descartable si això implica posar fi als constants bombardejos i atacs. “No estic disposat a donar desenes de milers de vides per uns quants milers de quilòmetres quadrats”, assegurava a la BBC un treballador encarregat de rescats d’emergència. Aquesta percepció —que el conflicte no pot allargar-se indefinidament mentre augmenta diàriament el nombre de víctimes— situa Zelenski en una cruïlla, ja que, si cedeix el territori conquerit pel Kremlin, violaria la constitució del seu país —cal recordar que qualsevol lliurament formal de territori nacional a Ucraïna requereix l’aprovació del parlament i un referèndum popular— i seria titllat de traïdor per molts dels seus conciutadans, segons assenyalen els analistes.
Garanties de seguretat primer, concessions territorials després
Zelenski haurà de tenir present totes aquestes qüestions mentre dialogui amb Trump aquest dilluns, en la que serà la seva primera visita a la Casa Blanca després de la desastrosa reunió del febrer, que va acabar amb una forta esbroncada del nord-americà al seu convidat davant de l'atònita mirada de les càmeres. Aquesta vegada, però, la situació és ben diferent. Trump, tot i haver legitimat el discurs de Putin i haver contribuït al restabliment de Rússia com a actor de pes a l’escena internacional, també ha suggerit estar disposat a oferir protecció militar a Ucraïna contra futurs atacs russos, alineant-se així amb la visió europea. Per a molts ucraïnesos —especialment els que viuen al Donbàs— aquestes garanties de seguretat són un factor vital a l’hora de considerar una possible cessió territorial. “Només llavors, més o menys, estaria a favor de cedir el Donbàs a Rússia”, admetia el treballador entrevistat per la BBC. Si bé aquesta regió oriental del país no té la importància política de Kíiv ni la reputació cultural d’Odessa, hi viuen ucraïnesos que, des del 2014, lluiten diàriament contra els estralls de la guerra. Mentre Volodímir Zelenski lliuri aquest dilluns un nou torcebraç diplomàtic amb Donald Trump, la població d'aquestes ciutats i pobles ucraïnesos ocupats per Rússia restarà pendent d’una pau que fa més d’una dècada que espera.