El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha assegurat aquesta setmana que el país podria estar preparat per celebrar eleccions en els pròxims 60 a 90 dies, sempre que els Estats Units i Europa puguin garantir un nivell mínim de seguretat. La declaració arriba en un moment en què Zelenski intenta respondre a les acusacions del president nord-americà, Donald Trump, que l’acusa d’utilitzar la guerra per “aferrar-se al poder”.
Zelenski va remarcar que no s’oposa a votar, però va advertir que la realitat del front fa molt difícil imaginar un procés electoral normalitzat. “Com es pot fer això sota atacs de míssils? Com votaran els nostres soldats al front?”, es va preguntar dimarts. Per aquest motiu va fer una crida explícita als EUA perquè ajudin a garantir la seguretat necessària per organitzar uns comicis mínimament fiables.
Està caducat el mandat de Zelenski?
Ucraïna no celebra eleccions des del 2019. Aquell any, Zelenski va guanyar la presidència per una majoria aclaparadora i posteriorment va dissoldre la Rada. Les legislatives celebrades al juliol van donar a Servidor del Poble, el seu partit, una majoria absoluta. Tot va canviar el febrer del 2022, quan Rússia va iniciar la invasió a gran escala. Amb el país sota atac, el govern va decretar llei marcial, que es renova cada 90 dies i que prohibeix la celebració de qualsevol elecció fins al final de les hostilitats.
Aleshores, per què Zelenski diu ara que “està preparat”? La resposta és diplomàtica. Kíiv es troba immers en un procés de negociació delicat entorn del nou pla de pau impulsat per l’enviat especial de Trump, Steve Witkoff, i el seu gendre Jared Kushner. El pla inicial, de 28 punts i percebut com excessivament favorable a les exigències russes, s’ha reduït a 20 punts, però el tema del territori continua sense resoldre’s. Amb la pressió dels EUA augmentant, Zelenski intenta mostrar que no es resisteix a la democràcia, sinó que necessita garanties reals per no convertir unes eleccions en un caos que beneficiaria Moscou.
Pressions de Putin i Trump: condició sine qua non per negociar?
Rússia, i ara també Trump, han aprofitat el final formal del mandat de Zelenski (previst per al 2024) per alimentar un relat que qüestiona la seva legitimitat. Per això, Moscou insisteix en celebracions immediates, tot i que el país continua sota bombardejos constants. Experts ucraïnesos recorden que Rússia ha intentat desestabilitzar processos electorals ucraïnesos en el passat, i que convocar comicis sota foc seria “un regal per al Kremlin”.
Els obstacles pràctics són enormes. Amb 5,9 milions de refugiats a l’estranger i més de 4,4 milions de desplaçats interns, el simple fet d’actualitzar els registres electorals seria una odissea. Només el 75% dels col·legis electorals estan encara operatius, segons la comissió electoral ucraïnesa. A això s’hi suma que gairebé un milió de soldats estan desplegats al front, on no es podria garantir cap mecanisme segur de votació.
Confusió entre la població i temps de preparació
Segons Serhiy Dubovyk, subcap de la comissió electoral, Ucraïna necessitaria sis mesos de preparació per assegurar uns comicis que compleixin els estàndards internacionals. Fer-ho en dos o tres mesos seria, afirma, “impossible”.
Els ciutadans, per la seva banda, ho tenen clar. Molts entrevistats per Reuters van considerar que cal prioritzar la guerra. “Primer hem d’acabar el conflicte; després, ja votarem”, deia Roman, un pensionista de 61 anys. D’altres recorden que la llei marcial és explícita: “No es poden fer eleccions fins que hagi acabat”, afirmava Lana, una jove empleada de llibreria.
Amb parts del país encara ocupades i atacs constants sobre infraestructures vitals, la pregunta és inevitable: voler votar és una cosa; poder votar, una altra ben diferent.