El món assisteix, amb una barreja d’incredulitat, estupefacció, però cada cop més amb resignació, a la deriva imperialista de Donald Trump, convertit en el titellaire que pretén controlar els fils de la geopolítica mundial, amb l’única llei que reconeix: la llei del més fort i del “ho faig perquè puc”. La nova política exterior dels Estats Units genera reaccions globals dividides, amb crítiques per accions unilaterals com l’atac a Veneçuela i la captura del seu president, Nicolás Maduro; les amenaces sobre Groenlàndia, Mèxic, Cuba o Nicaragua, i fins i tot l’Iran, vistes per molts com un retorn al poder brut, a les lleis de l’antic Oest i amb Trump convertit en el xèrif del món. Aquesta deriva es percep com un desafiament a l’ordre internacional basat en unes regles que es van construir després de la Segona Guerra Mundial, que Trump ha convertit en paper mullat. L’OTAN està més feble que mai, la Xina, Rússia i la Unió Europea protesten però amb la boca petita, i ningú sembla realment disposat a aturar-li els peus, mentre el món es pregunta fins a on estarà disposat a arribar el president de la nació més poderosa del món. Però Trump no es deixa intimidar per precedents, normes ni lleis, i ni els aliats dels Estats Units, ni el Congrés, ni els tribunals nord-americans han donat fins ara motius per creure que això hagi de canviar. Moltes de les portades d’aquest diumenge a l’estat espanyol recullen aquesta inquietud, aquest nou ordre mundial que està imposant Trump, i també abunden sobre les conseqüències de la seva acció a Veneçuela.
El País fa una anàlisi exhaustiva de la nova política exterior dels Estats Units que titula “Trump, l’imperialisme desbocat”. Explica el rotatiu que el president nord-americà se sent cada cop més lliure per coaccionar a altres governs i espoliar recursos; que Trump, envalentit, dinamita el dret internacional per defensar els que considera interessos del país, i també destaca que el magnat trenca l’ordre mundial i opta per un altre del passat on impera la llei del més fort. Així, Trump imposa la seva llei, i “se sent pletòric” després de l’èxit de l’atac a Caracas “amb la que ha apartat l’atenció pública d’escàndols relacionats amb el pederasta Jeffrey Epstein” i amb la que reivindica la seva concepció del món. “És una visió en què el seu país, i sobretot ell mateix, gaudeixen de patent de cors per actuar com vulguin, per coaccionar altres governs, espoliar recursos naturals i no haver de respondre davant del dret internacional. Un poder global pràcticament il·limitat en què, segons una de les seves metàfores preferides, ell és qui té totes les cartes guanyadores”, explica el rotatiu. L’argument de Trump en favor de la força bruta, a més, s’estén també al terreny intern, com s’ha pogut veure en defensar de manera incondicional l’actuació d’un agent del servei d’immigració (ICE) que va al·legar legítima defensa per obrir foc gairebé a boca de canó i matar una dona, Renée Nicole Good, el vehicle de la qual bloquejava el trànsit en un carrer de Minneapolis. La portada de El Pais està totalment dedicada a Trump i les seves conseqüències. “Vertigen en la ‘nova Veneçuela’ de Delcy Rodríguez”, és un altre dels temes que porta, juntament amb altres sobre “la incertesa” que es viu a l'Havana, les intencions de “conquerir” Groenlàndia “a les bones o les dolentes”, o que Trump s’erigeix en “petrolier en cap”.
La Vanguardia posa el focus en Groenlàndia i en el fet que Trump vol l’illa “tant sí com no”, El Periódico destaca que Trump referma amb el cop a Maduro el desig de “dominar” Occident i el diari Ara obre amb la tensió internacional i el “nou repartiment del món” i les àrees d’influència que volen dominar Trump, el president de la Xina, Xi Jinping i el de Rússia, Vladímir Putin. La Vanguardia i El Periódico, però, destaquen altres temes en clau local. El diari dels Godó afirma que “Sánchez i Junqueras es van veure diversos cops abans de la cita a la Moncloa”, i que el president del govern espanyol i el líder d’ERC van tenir repetides trobades i contactes telefònics per abordar el finançament. El rotatiu de Prensa Ibérica, en canvi, dedica el tema de diumenge a la immigració, amb una sèrie per radiografiar els principals desafiaments socials de cinc ciutats (Vic, Mataró, Amposta, Sant Cugat i el Vendrell) amb converses amb els seus alcaldes.
En els diaris conservadors de Madrid han preferit posar el focus en Veneçuela i les noves perspectives que s’han obert al país arran de la intervenció dels Estats Units i l’era post Maduro. “Trump busca inversors per rellançar l’economia veneçolana”, titula La Razón. Segons el rotatiu madrileny, empreses estrangeres visitaran Caracas a partir de la nova setmana per estudiar inversions en infraestructures, i també que el republicà ha signat una ordre per evitar que els tribunals confisquin fons del petroli veneçolà. A l’ABC aprofiten per atacar Zapatero. Expliquen que el candidat de l’expresident espanyol, Miguel Rodríguez Torres, un exgeneral exiliat a Madrid que comptava amb el favor de sectors del chavisme com a una opció de continuïtat a futur després de Maduro, és investigat en els EUA per tortures i narcotràfic. A El Mundo centren la informació principal en Diosdado Cabello, un dels homes forts del règim, del que diuen que “torpedina la sortida de presos i els EUA el posen en el punt de mira” en considerar que és un problema per l’èxit de la transició. Però hi ha un altre tema en la portada del rotatiu que crida l’atenció, i és com serà el model de finançament autonòmic de Feijóo quan arribi a ser president -cosa que donen quasi per feta- i expliquen eue el PP crea per a les comunitats autònomes el que anomenen “l’infrafinançament zero”, que té com a eixos principals que “hi hagi més diners per a tots” i que “mai més hi hagi una comunitat infrafinançada”.