El segon mandat de Donald Trump no ha necessitat gaire temps per mostrar el seu caràcter. El gener ha estat suficient. Lluny d’un inici prudent, el president ha optat per un desplegament accelerat de poder, amb decisions que han impactat tant dins dels Estats Units com fora, i que han deixat una sensació inquietant: la d’un govern que confon autoritat amb imposició.
Trump ha començat l’any decidit a esborrar qualsevol dubte sobre la seva força política. Després d’un final d’any marcat per crítiques internes i pel debat sobre la seva capacitat de lideratge en un segon mandat, el gener ha estat una resposta contundent. De fet, fins i tot potser massa contundent, per a alguns. La seva administració ha actuat amb una lògica simple: demostrar control, encara que el cost sigui elevat.
Política migratòria: el focus permanent
La política migratòria ha estat el principal escenari d’aquesta estratègia. Les operacions federals desplegades en diversos punts del país, especialment a Minnesota, han deixat imatges que han sacsejat l’opinió pública. Dues morts durant enfrontaments amb agents federals i la detenció d’un nen petit han convertit un debat estructural en una crisi emocional. No es tracta només de fronteres o lleis, sinó de persones atrapades en decisions preses lluny del seu dia a dia.
Els Estats Units han debatut durant dècades com gestionar la immigració. Trump va guanyar les eleccions prometent mà dura, i una part important de l’electorat li va comprar el relat. Però el gener ha posat sobre la taula una pregunta incòmoda: hi ha un punt en què la fermesa deixa de ser eficàcia i es converteix en brutalitat? Fins i tot votants republicans han començat a expressar dubtes, conscients que la imatge d’un Estat implacable pot acabar debilitant el mateix poder que pretén reforçar.
Cop de puny sobre la taula en política exterior
A l’exterior, el president ha volgut reafirmar el lideratge nord-americà amb accions de gran impacte. L’operació contra el règim veneçolà ha estat presentada com una demostració de força i determinació, però també ha despertat temors sobre una política exterior basada més en gestos que en estratègia. L’efecte immediat pot ser la por; l’efecte a llarg termini és la inestabilitat.
Aquest patró s’ha repetit en altres escenaris. Les amenaces renovades a l’Iran, la pressió sobre Cuba i la tensió amb Europa dibuixen un president que governa a base de confrontació. El cas de Groenlàndia, amb exigències que han incomodat aliats històrics, ha marcat un punt d’inflexió. Per primera vegada en molt temps, Europa ha respost amb fredor i distància, com si assumís que l’aliança amb Washington ja no és un refugi segur.
El gener també ha servit per evidenciar un canvi més profund: els aliats dels Estats Units comencen a preparar-se per un món on no poden confiar cegament en la Casa Blanca. No és una ruptura, però sí un reequilibri. Quan el poder esdevé imprevisible, la prudència passa a ser una forma de supervivència.
Els mesos que vindran
Trump encara té tres anys de mandat al davant, però aquest primer mes ha funcionat com una advertència més que com una simple presa de contacte. El president ha volgut demostrar que no pensa governar amb el fre posat, i que el pas del temps no l’ha fet més cautelós, sinó més impacient. Tanmateix, el gener també ha revelat una realitat incòmoda: l’exercici constant de la força genera reaccions, dins i fora del país. La contestació social, les primeres esquerdes dins del seu propi espai polític i la fredor creixent dels aliats apunten a un escenari més fràgil del que la Casa Blanca voldria admetre.
El gener, doncs, no ha estat només un mes intens ni una successió de decisions polèmiques. Ha estat una declaració d’intencions i, alhora, un mirall. Trump hi ha projectat la seva visió del poder: directa, vertical i poc inclinada a la negociació. Però el reflex que retorna aquest mirall és més complex. Governar només des de la força pot accelerar el conflicte, però no garanteix el control ni la legitimitat. I si aquest inici d’any marca el to de què ha de venir, els Estats Units i els seus aliats s’enfronten a una etapa llarga, tensa i carregada d’incertesa.