La visita del nou enviat especial dels Estats Units a Groenlàndia ha confirmat allò que a Copenhaguen i Nuuk feia mesos que es temia: Washington no ha abandonat ni un mil·límetre les seves ambicions estratègiques sobre l’illa àrtica. Jeff Landry, nomenat per Donald Trump el desembre del 2025, ha aprofitat el seu primer viatge oficial a Nuuk per verbalitzar sense embuts la voluntat nord-americana de “tornar a posar la seva empremta” sobre el territori. Una declaració que reactiva la tensió geopolítica a l’Àrtic i situa Groenlàndia al centre d’una nova pugna global entre potències.
L’interès dels Estats Units no és nou, però sí cada cop més explícit. Trump ja havia defensat reiteradament que Washington necessita controlar Groenlàndia per motius de seguretat nacional, argumentant que l’illa podria acabar sota influència russa o xinesa. El context geogràfic dona pes a aquesta obsessió: Groenlàndia es troba en la ruta més curta entre Rússia i els EUA per a eventuals míssils intercontinentals i, a més, concentra reserves potencials de terres rares i recursos minerals encara poc explotats.
El desgel accelerat de l’Àrtic ha convertit aquests recursos i les futures rutes marítimes en un objectiu prioritari per a les grans potències. En aquest escenari, Groenlàndia ja no és només un territori remot sota sobirania danesa, sinó una peça estratègica clau del segle XXI. Les declaracions de Landry apunten directament en aquesta direcció: Washington estudia incrementar operacions militars i recuperar presència permanent a l’illa, on durant la Guerra Freda havia arribat a operar fins a 17 instal·lacions militars.
Els EUA volen més bases militars a Groenlàndia
Actualment, els Estats Units només mantenen activa la base de Pituffik, al nord de Groenlàndia, però diversos mitjans nord-americans asseguren que el Pentàgon vol obrir tres noves bases al sud del territori. Legalment, l’escenari és viable. El pacte de defensa signat amb Dinamarca el 1951 i actualitzat el 2004 permet als EUA ampliar desplegaments militars sempre que informin prèviament Nuuk i Copenhaguen.
La qüestió, però, és eminentment política. La visita de Landry —que ni tan sols havia estat convidat oficialment— ha generat malestar entre les autoritats groenlandeses i daneses. Tot i que el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, ha qualificat les reunions de “constructives”, també ha admès que Washington no ha modificat la seva posició de fons.
Jugar amb els interessos groenlandesos
La Casa Blanca juga una altra carta sensible: la independència groenlandesa. Landry ha insinuat que els Estats Units podrien ajudar l’illa a abandonar la seva dependència econòmica de Dinamarca. És un discurs calculat. Les enquestes mostren que una majoria de groenlandesos volen la independència algun dia, però el debat continua encallat per la fragilitat econòmica del territori i la dependència de les subvencions daneses.
L’episodi més polèmic de la visita ha estat la presència d’un metge nord-americà integrat a la delegació. Oficialment, havia d'“avaluar necessitats mèdiques” a l’illa, però la iniciativa ha estat percebuda com una ingerència paternalista. La ministra de Salut groenlandesa, Anna Wangenheim, va respondre amb contundència: “Els groenlandesos no són conillets d’Índies d’un projecte geopolític”. La frase resumeix l’estat d’ànim creixent a Nuuk: la sensació que Groenlàndia s’ha convertit en un tauler d’escacs entre potències que competeixen pel control de l’Àrtic mentre els seus habitants intenten preservar sobirania, identitat i capacitat de decisió.