Rússia ha advertit que adoptarà “contramesures apropiades, incloses les tècnico-militars”, si Groenlàndia es militaritza amb capacitats que consideri dirigides contra els seus interessos. El ministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, ho ha afirmat aquest dimecres en una intervenció davant el Parlament, en un nou episodi de tensió geopolítica al voltant de l’Àrtic, una regió cada cop més estratègica tant en termes de seguretat com de recursos naturals.
“Si Groenlàndia es militaritza i s’hi creen capacitats militars orientades contra Rússia, prendrem les contramesures adequades”, ha declarat el cap de la diplomàcia russa. Malgrat el to contundent, Lavrov ha matisat que Moscou parteix de la premissa que la qüestió de Groenlàndia “no concerneix directament” Rússia i que han de ser els Estats Units, Dinamarca i la mateixa illa qui resolguin el seu estatus i les seves decisions estratègiques.
El ministre rus ha afegit que qualsevol decisió hauria de tenir en compte l’opinió dels habitants de l’illa més gran del món, i ha aprofitat per criticar el tracte que, segons ell, Copenhaguen ha dispensat a Groenlàndia “durant molts anys i dècades”. Moscou insisteix que la seva posició de fons és que “l’Àrtic ha de continuar sent una zona de pau i cooperació”, una formulació que contrasta amb l’advertiment de possibles respostes militars.
L’Àrtic, nou escenari de rivalitat
Les declaracions de Lavrov s’inscriuen en un context d’interès creixent per l’Àrtic, on el desglaç obre noves rutes marítimes i facilita l’accés a recursos energètics i minerals. Tant Rússia com els Estats Units, així com altres potències àrtiques, han reforçat en els darrers anys la seva presència militar i científica a la regió. Groenlàndia, territori autònom sota sobirania danesa, ocupa una posició clau en aquest tauler estratègic.
Fins ara, alts càrrecs russos havien evitat criticar obertament una eventual annexió de Groenlàndia per part dels Estats Units, i fins i tot havien arribat a qüestionar que l’illa formi part indiscutible de Dinamarca. Aquesta cautela s’ha interpretat com un intent de Moscou de no tancar la porta a un hipotètic reconeixement internacional de les seves conquestes territorials a Ucraïna, en un joc d’equilibris diplomàtics amb Washington.
El president rus, Vladímir Putin, ja havia afirmat anteriorment que els plans de l’actual Administració nord-americana d’“annexionar-se” Groenlàndia no són cap “ocurrència esbojarrada”, sinó que tenen “arrels històriques”. Amb aquesta lectura, el Kremlin suggereix que l’interès dels EUA per l’illa no és nou, sinó que forma part d’una estratègia de llarg recorregut vinculada a la seguretat i al control de l’Atlàntic Nord.
Línia vermella: la militarització
Malgrat aquesta ambigüitat sobre l’estatus polític de l’illa, Moscou s’ha mostrat categòricament contrari a qualsevol procés de militarització que alteri l’equilibri de forces a l’Àrtic. Per al Kremlin, la instal·lació de noves infraestructures militars o sistemes defensius que puguin afectar la seva capacitat estratègica constituiria una línia vermella.
Les paraules de Lavrov deixen clar que Rússia vol enviar un missatge preventiu abans que es materialitzin canvis substancials sobre el terreny. La referència a mesures “tècnico-militars” és habitual en el llenguatge oficial rus i pot incloure des del desplegament de nous sistemes d’armes fins al reforç de bases aèries i navals a l’Àrtic rus.
En un moment en què la guerra d’Ucraïna ha deteriorat al màxim les relacions entre Moscou i les capitals occidentals, qualsevol moviment a l’Àrtic es llegeix en clau de competició estratègica. Groenlàndia, fins fa pocs anys un actor perifèric en el debat global, s’ha convertit així en una peça més d’un tauler internacional cada cop més tens.