El 2 de setembre del 2015, una imatge va fer la volta al món: era el cadàver d'un nen kurd de dos anys a la costa turca, que va morir intentant creuar des de Turquia en una llanxa pneumàtica cap a les illes gregues, com centenars de refugiats i migrants aquell mateix any en aquella mateixa ruta. Ja feia mesos que hi moria gent, però la foto que la reportera turca Nilüfer Demir (de l'agència DHA) va fer del cos sense vida del petit Alan Kurdi va sacsejar l'opinió pública a Europa i va esdevenir un símbol de la crisi dels refugiats. Deu anys després de la foto de l'Alan Kurdi, com ha canviat la situació del Mediterrani?
❌ Falles de la crisi migratòria balear: "Alertem d’una embarcació i ens diuen que truquem a la Creu Roja"
La imatge va obrir el debat polític sobre l'obligació moral d'Europa d'acollir refugiats, i mig any després es va arribar a un acord entre la Unió Europea i Turquia pel qual Brussel·les transferiria en els següents anys 6.000 milions d'euros a Ankara per millorar l'atenció als refugiats sirians al país. A més, l'acord preveia la deportació a Turquia de refugiats que havien arribat a les illes gregues i el trasllat d'una xifra similar directament des de Turquia a països europeus. Tanmateix, les xifres van quedar molt per sota del previst en tots dos casos. També és veritat que els diners europeus van ajudar, en certa manera, a millorar les condicions de vida dels tres milions de sirians registrats a Turquia, que des del 2013 tenien accés gratuït a la sanitat pública i a l'ensenyament primari, i podien treballar de forma més o menys legal. Unes condicions molt millors de les que hi havia als campaments grecs i a la ruta balcànica.
Més de 30.000 morts al Mediterrani des del 2015
Però l'altra realitat és que aquell acord no va frenar la tragèdia. Deu anys després, més de 30.000 migrants han mort o desaparegut al Mediterrani, cosa que evidencia que "primar les polítiques d'externalització i el control de fronteres només provoca més patiment i mort". Així ho ha sentenciat aquest dimarts Amnistia Internacional, que ha afegit que Europa "continua fallant" a aquelles persones que busquen protecció. Les dades, recollides per l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), mostren que la majoria de les morts (unes 19.000) es produeixen ara en el Mediterrani central. És a dir, entre Líbia, Tunísia i Itàlia, i no pas en el mar Egeu, on va morir l'Alan. La segona zona més mortífera en els últims cinc anys és la costa africana occidental, seguida de l'estret de Gibraltar, mentre que només una mínima part es produeix a l'Egeu, on hi han mort 1.800 persones des del 2016.
Amnistia Internacional ha subratllat que "Europa cada dia renuncia amb més insistència als seus valors fundacionals: dignitat humana, llibertat, igualtat i drets humans". En aquesta dècada, la UE i els seus estats membre "han persistit en els seus plans d'externalitzar a altres països les seves responsabilitats pel que fa a l'asil, per molt que s'han criticat, condemnat i rebutjat les vulneracions de drets humans que impliquen", ha lamentat l'oenagé. I ha afegit: "Prioritzar les polítiques d'externalització i el control de fronteres només provoca més patiment i mort. La solució implica posar en el centre a les persones i que els Estats assumeixin la responsabilitat d'abordar les causes que provoquen els desplaçaments forçosos, tals com el canvi climàtic". Així, han conclòs que no es pot "mirar cap a una altra banda" i ha criticat les "promeses incomplides" d'Europa —en referència al compromís dels estats membre de ser la llar per a almenys el 10% dels 1,3 milions de refugiats que es trobaven en situació més vulnerable.
Refugiats, política migratòria i ètica fotogràfica
També cal destacar que la qüestió dels refugiats sembla resoldre's amb el retorn gradual dels sirians a la seva terra, uns 400.000 des de la caiguda del règim de Bashar al-Assad el desembre passat. Tot i això, el que continua tan candent com fa deu anys és la recerca d'una política migratòria raonable que posi fi a la temptació mortal de travessar el Mediterrani en embarcacions fràgils, i que garanteixi la migració necessària per a una Europa amb una població cada vegada més envellida.
D'altra banda, no oblidem que la foto de l'Alan va encendre un debat sobre l'ètica de publicar la imatge d'un nen mort, tot i que la polèmica va quedar mig ensorrada quan el seu pare, l'Abdullah Kurdi, va donar suport a la seva publicació. "Vull que ens vegi tot el món. Vull que tothom ens adreci la mirada. Podem viure una desgràcia, però no vull que els qui venguin després hagin de viure la mateixa tragèdia", ha dit l'Abdullah, en una entrevista d'aquesta setmana a l'agència de notícies turca Anadolu. El pare va ser un dels pocs supervivents del naufragi d'aquella llanxa, en la qual van morir la seva dona, un altre fill i el petit Alan.