El món mira aquest divendres 15 d’agost cap a Alaska, on Donald Trump i Vladímir Putin es reuniran a la Base Conjunta Elmendorf-Richardson d’Anchorage amb el conflicte d’Ucraïna com a tema principal sobre la taula. La reunió començarà a les 11.30 (21.30 hores a Catalunya) amb un cara a cara entre els dos presidents, i tot seguit es produirà una trobada entre les dues delegacions. Serà la setena trobada personal que es produeix entre Trump i Putin, els líders de les dues potències militars més importants del món, que han mantingut fins ara una relació complexa, marcada per moments de proximitat, elogis i cooperació, alternats amb períodes de tensió, retrets públics i desconfiança, com la que tenen ara mateix.
D’acabar la guerra en dies a la frustració
Quan va guanyar les eleccions, el nord-americà va treure pit de què acabaria la guerra en qüestió de dies, fins i tot “abans de ser investit” com a president. Eren temps en els quals els dos mandataris s’intercanviaven elogis en públic, Trump qualificava al líder rus d'intel·ligent”, de ser un “gran negociador” i “un gran líder pel seu poble”, presumia de la seva bona relació i de tenir prou ascendència sobre ell per a convèncer-lo de què havia de posar fi al conflicte que va iniciar el 24 de febrer del 2022. Durant anys, Trump va reiterar la seva visió que podia entaular un diàleg directe i sincer amb Putin, i sovint ha manifestat interès a mantenir una cooperació estratègica entre tots dos països. Fins i tot en etapes més recents, malgrat la seva creixent frustració amb la postura russa sobre Ucraïna, Trump ha recordat públicament aquella “connexió especial” amb Putin, assegurant que “mai vaig pensar que això pogués acabar així” i lamentant no haver pogut aconseguir un acord de pau amb el president rus. La realitat és que ja han passat vuit mesos des que el president nord-americà va tornar a la Casa Blanca, i lluny d’aconseguir acabar amb la guerra, s’ha topat amb la resistència de Putin, que ha sabut jugar amb la volatilitat de Trump, un president que avui diu una cosa i demà l’altra, que governa a cop d’impulsos i que es caracteritza per decisions ràpides, sovint polèmiques i contradictòries, que han despertat la desconfiança de la comunitat internacional.
Dels elogis a les amenaces
Durant el primer mandat (2017-2021), Trump i Putin es van veure presencialment almenys en sis ocasions, entre les quals destaca la polèmica cimera de Hèlsinki en 2018, on Trump va ser criticat per donar més validesa a la paraula de Putin sobre la interferència russa en les eleccions estatunidenques que als propis serveis d'intel·ligència dels EUA. Aquestes actuacions van sorprendre l'opinió pública i fins i tot a membres del seu propi partit, en el seu segon mandat i amb la guerra de Rússia contra Ucraïna com a teló de fons, la relació es va tornar més tibant. Encara que Trump ha continuat expressant a vegades respecte per Putin i considerant-ho “hàbil”, en els últims mesos ha endurit la seva postura, amenaçant públicament amb “greus conseqüències” si Rússia no cessa l'atac contra Ucraïna. Trump ha arribat a emetre ultimàtums a Putin i ha criticat durament l'ofensiva russa, descrivint els atacs a ciutats ucraïneses com a “vergonyosos i repugnants”.
D’amenaces d’aranzels a “conseqüències molt breus”
Trump ha manifestat creixent frustració per la resistència de Putin a negociar un alto el foc. Ha intentat pressionar mitjançant sancions i amenaces de tarifes addicionals, així com movent actius militars estatunidencs, com en l'episodi recent dels dos submarins nuclears en resposta a les amenaces de l'expresident Medvédev que va elevar la tensió entre els dos països. Malgrat gestos diplomàtics com l'enviament d'emissaris i trucades telefòniques, la relació s'ha refredat i actualment està marcada per la desconfiança i la pressió mútua, encara que el diàleg es manté obert davant la imminent trobada a Alaska, on els dos mandataris es trobaran després de sis anys. Aquest dimecres, Trump va advertir que Rússia s’enfrontaria a “conseqüències molt greus” si determina que Putin encara no està disposat a posar fi a la Guerra d’Ucraïna, unes conseqüències que ningú sap en què poden concretar-se, tot i que fins ara, les amenaces de sancions econòmiques o aranzels han quedat en paper mullat. Trump, però, ha canviat els elogis per la frustració, perquè totes aquestes mesures de pressió, lluny d’afluixar Putin, el que han aconseguit és tot el contrari, augmentar els bombardejos i les ofensives per conquerir més terren ucraïnès. “Estic decebut amb ell, però no he acabat amb ell. Però estic decebut amb ell’, va ressaltar Trump durant una entrevista telefònica amb la cadena britànica BBC fa un mes, poc després d'anunciar que establiria a Moscou "aranzels secundaris" del 100% en 50 dies si no s'arriba a un acord per a un alto el foc a Ucraïna.
Europa espera però no es fia
Europa, mentrestant, intenta influir en Trump perquè promogui una pau justa i vetlli per la seguretat d’Ucraïna, però està dividida pel que fa a les expectatives de la reunió a Alaska. Alguns, creuen que Trump és l’únic que capaç d’aconseguir influir en Putin a l’hora de negociar un acord, mentre que d’altres, sobre tot Ucraïna, no es fien i temen que la Casa Blanca sigui manipulada pel Kremlin, donant-li a Putin una victòria en l’escenari global en acceptar reunir-se amb Trump en sol nord-americà i sense la presència de Zelenski, que en la darrera conversa amb el president dels Estats Units el va advertir que no confiï en Putin, perquè intentarà enganyar-lo. Un funcionari europeu també ha admès a la CNN que “Rússia ofereix detenir la guerra si obté tot el que sempre ha volgut, incloses les seves demandes més extremes, I això no seria un acord, seria una rendició”.
Les advertències d’intel·ligència
Les reticències també estan presents en el bàndol nord-americà, segons explica la cadena, que ha parlat amb diverses fonts de la intel·ligència nord-americana, que tenen la teoria de què Putin manté els mateixos objectius territorials màxims que ha tingut durant tota la guerra i probablement utilitzaria un alto el foc per a rearmar a les seves forces i fins i tot intentar un altre avanç sobre Kíiv, segons diverses persones familiaritzades amb els informes recents d'intel·ligència estatunidenca sobre Rússia. Putin encara vol assegurar-se que Ucraïna mai s'uneixi a l'OTAN i que no entrin forces de pau estrangeres en el territori, van dir les fonts. “Putin creu que està guanyant, així que no té raó per a cedir”.
Explica la CNN que els Estats Units fa dècades que intenten desxifrar Putin, però el Kremlin segueix sent molt difícil de penetrar a través de l’espionatge tradicional. Trump es pregunta, afirmen, si Putin ha canviat i perquè, però segueix confiant en el seu instint, i creu que és capaç d’avaluar personalment i de manera ràpida al rus, i dimarts va afirmar que sabrà després de “probablement els primers dos minuts” si es podrà arribar a un acord per posar i a la guerra. Però les mateixes fonts de la CNN, afirmen que el que ha canviat la seva mirada sobre Putin és el mateix president nord-americà: “Els aliats europeus diuen que el que va canviar va ser Trump, tant en el seu nivell de comoditat en el càrrec com en la seva comprensió de qui és Putin”, va afirmar un funcionari estatunidenc, agregant que Trump ha continuat modificant la seva visió sobre Rússia des que ha assumit el càrrec enguany. “El seu enfocament al gener era ingenu… Ara els europeus diuen que per fi entén que Putin és un líder assassí”, va dir el funcionari estatunidenc.