Poques hores abans de la reunió que faran aquest divendres a Alaska Donald Trump i Vladímir Putin, la situació és la següent: el president dels Estats Units adverteix el seu homòleg rus que hi haurà conseqüències molt greus si no accepta aturar la guerra. Encara que també ha assenyalat que la cimera era només una reunió d'avaluació. Putin, sempre més fred i discret en les seves declaracions, guarda silenci i es conforma a viatjar a l'estat 49 i recalar a la base conjunta Elmendorf-Richardson, a Anchorage. La resta d'actors —excepte Volodímir Zelenski, que com a president ucraïnès alguna cosa sí que hi pinta—, començant pels polítics europeus, juguen un paper de teloners i han participat en les cites prèvies, començant per la convocada aquest dimecres pel canceller alemany, el democristià Friedrich Merz.

Que el futur d'Ucraïna es dilucidi a més 7.000 quilòmetres del front de guerra i hi sigui absent el líder màxim del país envaït no deixa de ser una gran anomalia. I que la reunió sigui entre el país invasor i un país tercer, Estats Units, per molt important que sigui, més preocupat d'obtenir beneficis que d'un acord de pau estable i durador, una anomalia dels temps presents en què l'ego va sempre diversos cossos per sobre de l'objectiu perseguit. L'última vegada que Putin es va reunir amb un president nord-americà va ser a Ginebra, amb Joe Biden, el juny de 2021, una trobada que no va marcar una inflexió positiva en les relacions bilaterals i que va empitjorar enormement quan Rússia va envair Ucraïna, el febrer de 2022.

Aquest poder autoritari amb què mira de ser seductor Trump funciona amb països petits o mitjans, però fins a la data ni amb Rússia ni amb la Xina no ha aconseguit modificar gens ni mica les seves posicions de partida

La trobada per videoconferència de Trump amb Zelenski i diversos líders europeus tenia per objectiu prioritari forçar la Casa Blanca a descartar qualsevol acord amb el Kremlin basat en un canvi de les fronteres internacionals per la força a canvi d'un alto el foc. Aquesta possibilitat no seria una quimera si el president nord-americà pogués fer i desfer el seu aire, i atès el seu caràcter explosiu és, segurament, el principal temor d'Europa. Per això líders europeus com el primer ministre britànic, Keir Starmer, van assegurar al terme de l'esmentada reunió exploratòria que Ucraïna ha de tenir garanties de seguretat sòlides i creïbles. Una opinió molt compartida per la diplomàcia europea i pels principals països del continent que han invertit diners, esforç i compromís amb Zelenski mentre imposaven sancions a Rússia i assenyalaven Moscou com la capital d'un país que representava una amenaça directa i a llarg termini per a la seguretat europea.

Encara que el cap de l'OTAN, l'holandès Mark Rutte, va concloure després de la reunió multitudinària amb Trump que la pilota era al camp de Putin, cal confiar que les seves paraules siguin una estratègia per incentivar el president rus a moure la seva posició. Perquè el més probable i perillós és que res significatiu no canviï. Entre altres coses perquè aquest poder autoritari amb què mira de ser seductor Trump funciona amb països petits o mitjans, però fins a la data ni amb Rússia ni amb la Xina ha aconseguit modificar gens ni mica les seves posicions de partida. Serà aquesta vegada diferent? Els analistes no ho creuen, per més que l'inquilí de la Casa Blanca hagi collat en aquestes últimes hores i hagi especulat, fins i tot, amb una següent reunió immediata entre Putin i Zelenski si la cimera d'Alaska surt bé. Això, ara per ara, sembla que és córrer massa.