La guerra entre Israel i l’Iran arriba al seu desè dia amb un canvi polític de gran impacte a Teheran. Les autoritats iranianes han començat a mobilitzar la població perquè juri lleialtat a Mojtaba Khamenei, designat nou líder suprem després de la mort del seu pare, Ali Khamenei. La seva elecció consolida el control de la línia dura dins del règim i obre interrogants sobre com afrontarà una de les crisis més greus que ha viscut l’Iran en dècades.
Els principals centres de poder del país, inclosa la Guàrdia Revolucionària, han reaccionat amb rapidesa donant suport al nou líder. En un comunicat, el cos militar ha afirmat que està disposat a “obeir completament i sacrificar la vida” per Khamenei. Analistes internacionals interpreten aquest suport com un intent de projectar estabilitat en un moment d’extrema tensió política i militar.
Mentrestant, el conflicte ja té conseqüències més enllà del camp de batalla. El preu del petroli ha superat els 100 dòlars per barril per primera vegada des de la invasió russa d’Ucraïna el 2022, impulsat pel temor que la guerra pugui alterar el subministrament energètic mundial.
Una guerra que entra en una nova fase
Segons fonts del govern iranià, els atacs israelians contra infraestructures energètiques han empès el conflicte cap a una “nova fase”. Bombardejos contra dipòsits de combustible i instal·lacions petrolieres han generat preocupació sobre possibles represàlies contra infraestructures energètiques de la regió.
Israel ha confirmat nous atacs contra objectius a l’Iran i també al Líban, mentre que Teheran assegura haver llançat míssils en resposta. Diversos països del Golf Pèrsic han informat de drons interceptats i explosions durant la nit.
A Bahrain, almenys 32 persones han resultat ferides després d’un atac amb drons que ha afectat una zona residencial. La companyia petroliera estatal del país també ha reconegut problemes en les seves operacions després d’un incendi en un complex industrial.
Impacte global i tensió als mercats
Les repercussions econòmiques del conflicte comencen a fer-se notar a escala mundial. El Fons Monetari Internacional ha advertit del risc que la crisi energètica provoqui un repunt de la inflació global. Els mercats asiàtics han reaccionat amb fortes caigudes, mentre els futurs del petroli continuen a l’alça. Alguns governs ja estudien mesures d’emergència: Corea del Sud, per exemple, prepara el seu primer límit al preu del combustible en gairebé trenta anys.
Des dels Estats Units, el president Donald Trump ha restat importància a l’augment dels preus de l’energia, que ha qualificat de “petit cost” davant el context de guerra. Tot i això, sectors de l’oposició han demanat utilitzar la reserva estratègica de petroli del país per estabilitzar el mercat.
Incertesa i pressió dins de l’Iran
Mentre la situació militar evoluciona, la vida quotidiana a l’Iran també es veu afectada. A Teheran, molts residents es plantegen abandonar la ciutat per por d’una escalada dels bombardejos. Alguns testimonis asseguren que els atacs recents contra dipòsits de combustible han estat els més intensos des de l’inici de la guerra.
Al mateix temps, el govern ha convocat concentracions arreu del país perquè la població expressi públicament la seva lleialtat al nou líder suprem. Les trobades, previstes per aquesta tarda, busquen reforçar la legitimitat de Mojtaba Khamenei en un moment de màxima pressió internacional.
En paral·lel, els Estats Units han ordenat la sortida de personal diplomàtic no essencial de l’Aràbia Saudita, un senyal de la preocupació creixent per la seguretat a la regió. Amb els combats encara en marxa i sense perspectives immediates de negociació, el conflicte entra en una etapa cada cop més incerta tant per al Pròxim Orient com per a l’economia mundial.