Les temperatures han superat els 38 °C a París i la ciutat ha començat a mostrar escenes poc habituals fins i tot en ple estiu. En diversos barris de la capital francesa, alguns residents han optat per cobrir les finestres amb paper d’alumini com a mesura improvisada per intentar reduir l’entrada de calor als seus habitatges.
La imatge, que s’ha difós amb rapidesa a les xarxes socials, ha generat sorpresa i debat. Tot i l’aspecte inusual, aquesta pràctica té una base física senzilla. L’alumini és un material altament reflectant que pot retornar una part important de la radiació solar, cosa que ajuda a disminuir l’escalfament dels espais interiors, especialment en edificis antics que no disposen d’aire condicionat o d’un bon aïllament tèrmic.
En paral·lel, també han circulat imatges de centres sanitaris que haurien recorregut a mantes tèrmiques d’emergència col·locades a les finestres per intentar mitigar l’impacte de la calor a l’interior de les instal·lacions. En un vídeo enregistrat en un hospital parisenc, es poden veure aquestes mantes daurades cobrint parcialment els vidres, una escena que ha generat debat a les xarxes sobre la preparació de les infraestructures públiques davant episodis de calor extrema.
👀🏥🧑⚕️#Heat_Wave: Paris 🇫🇷Hospitals Forced to Use Emergency Blankets on Their Windows. pic.twitter.com/94ipznAvEK
— JuliaS (@VesperLyndX) June 28, 2026
Aquest tipus de mantes, habitualment utilitzades en situacions d’emergència mèdica per conservar la temperatura corporal dels pacients, tenen també la capacitat de reflectir la radiació solar. Això les converteix en una solució temporal i d’emergència per reduir l’escalfament en espais interiors, tot i que el seu ús no està pensat per a aquest tipus d’aplicacions prolongades.
Els experts en eficiència energètica i climatització recorden, però, que aquestes mesures són estrictament improvisades i no poden substituir sistemes adequats de refrigeració o millores estructurals en els edificis. A més, el seu rendiment varia en funció de la col·locació: tant el paper d’alumini com les mantes tèrmiques són molt més eficients quan s’instal·len a l’exterior de la finestra, ja que bloquegen la radiació solar abans que entri al vidre.
Onades de calor cada vegada més intenses
La situació reflecteix un problema més ampli que afecta moltes grans ciutats europees. Les onades de calor són cada vegada més freqüents, més intenses i més llargues, i posen en evidència les limitacions d’una part important del parc d’habitatges urbans, dissenyats en molts casos per climes més temperats i sense previsió d’episodis extrems sostinguts.
En el cas de París, una part significativa dels edificis no disposa de sistemes de climatització, i les alternatives depenen sovint de ventilació natural o solucions puntuals. Això fa que, durant episodis com l’actual, molts residents recorrin a mètodes casolans per intentar mantenir temperatures suportables a l’interior de les llars.
El vídeo difós des d’un hospital de la ciutat ha afegit una nova dimensió al debat, ja que posa el focus en com fins i tot infraestructures essencials poden veure’s afectades per la manca de sistemes preparats per a temperatures extremes. Tot i que no s’ha detallat oficialment l’abast de les mesures adoptades, les imatges han alimentat la discussió pública sobre la necessitat d’adaptar els edificis públics al canvi climàtic.
Aquestes escenes —finestres cobertes amb materials reflectants en habitatges particulars i hospitals utilitzant recursos d’emergència— il·lustren com la calor extrema està impactant no només en la vida quotidiana dels ciutadans, sinó també en el funcionament de serveis essencials en entorns urbans altament densos.
Amb les previsions que apunten a onades de calor cada vegada més freqüents a Europa, el debat sobre l’adaptació climàtica de les ciutats torna a situar-se al centre. París, com altres capitals europees, es troba davant el repte de preparar-se per un escenari en què episodis com aquest podrien deixar de ser excepcionals.