El Japó ha assolit una nova fita demogràfica que, al mateix temps, posa de manifest un dels grans reptes als quals s’enfronta el país. Per primera vegada, el nombre de persones de 100 anys o més ha superat les 100.000. Al setembre, el país comptava amb 107.677 centenaris, gairebé 8.000 més que l’any anterior, segons les dades del Ministeri de Salut, Treball i Benestar. És el 56è any consecutiu que aquesta xifra augmenta.
La dada és un símbol de l’èxit del Japó a l’hora d’allargar l’esperança de vida de la seva població, però també evidencia la contradicció d’una societat que envelleix mentre perd habitants. El país, una de les principals economies mundials, ha de fer front a una combinació cada vegada més difícil: més persones grans, menys naixements i una població activa en retrocés.
Les dones representen el 88% del total
Les dones representen la gran majoria dels centenaris japonesos. Són 94.298, el 88% del total. El Japó es manté, a més, entre els països amb una esperança de vida més alta del món. El 2024 se situava en els 84 anys, segons les dades del Banc Mundial, cinc anys per sobre de la registrada als Estats Units.
Diversos factors expliquen aquesta longevitat. Entre els més destacats hi ha una alimentació tradicional considerada saludable, l’accés generalitzat a un sistema sanitari avançat i determinats hàbits socials. També hi influeixen elements culturals com l’ikigai, una filosofia que convida a trobar un sentit o un propòsit a la vida i que, en alguns casos, contribueix a mantenir les persones actives durant més temps.
El país compta actualment amb alguns dels habitants més longeus del planeta. Segons el Ministeri de Salut, Fuyo Kishimoto, de Kyoto, té 114 anys, mentre que Hikaru Kato, de Kumamoto, en té 112. Són exemples extrems d’una tendència molt més àmplia: la societat japonesa viu cada vegada més anys.
Un problema poblacional
El problema apareix quan aquesta major longevitat coincideix amb una natalitat en mínims històrics. La població japonesa, d’uns 123 milions d’habitants, continua disminuint. I aquesta reducció té conseqüències directes sobre l’economia. Cada vegada hi ha menys persones en edat de treballar per sostenir una població que necessita més recursos per a les pensions, la sanitat i les cures de llarga durada.
L’envelliment també modifica el mercat laboral. Sectors com la sanitat, les cures, la construcció o alguns serveis pateixen dificultats creixents per trobar treballadors. La manca de mà d’obra amenaça de limitar el creixement econòmic en un moment en què el país necessita precisament més recursos per afrontar l’augment de la despesa social.
El mercat laboral, afectat
Davant d’aquesta situació, el govern japonès ha començat a facilitar l’arribada de treballadors estrangers, tan qualificats de procedents de sectors amb escassetat de mà d’obra. La immigració, però, continua sent una qüestió sensible en una societat que històricament ha mantingut una política migratòria restrictiva. L’augment del sentiment contrari als estrangers ha portat, a més, a endurir recentment alguns requisits relacionats amb els visats.
La qüestió demogràfica és, per tant, molt més que una estadística. El Japó afronta el repte de mantenir el seu model social en una societat en què la proporció de persones grans creix mentre disminueix la de joves. Les polítiques per incentivar la natalitat encara no han aconseguit revertir la tendència i la immigració continua generant debat.
El rècord dels 107.677 centenaris és així una notícia amb dues cares. D’una banda, confirma l’èxit d’un país que ha aconseguit que els seus ciutadans visquin cada vegada més i amb una elevada esperança de vida. De l’altra, evidencia el desequilibri entre una població que envelleix i una generació jove massa reduïda per garantir el relleu demogràfic.