Carregant...

Còrsega prepara una resposta política al revés que ha patit el seu projecte d'autonomia al Senat francès. L'Assemblea de l'illa celebrarà una sessió extraordinària dimecres vinent per abordar les conseqüències de les decisions adoptades a París durant la tramitació de la reforma constitucional que havia d'obrir la porta a un nou estatus d'autogovern. La presidenta de la cambra corsa, Marie-Antoinette Maupertuis, ha anunciat la convocatòria en un comunicat publicat a les xarxes socials, en què denuncia els "retrocessos substancials" respecte dels avenços assolits durant l'anomenat procés de Beauvau, les negociacions iniciades el 2022 entre l'Estat francès i els representants de Còrsega per "redefinir el futur institucional de l'illa i acordar un estatut d'autonomia".

La decisió arriba després que quatre grups polítics —Fà Populu Inseme, Avanzemu, Core in Fronte i Un’Altra Strada— reclamessin una reunió urgent del Parlament cors davant el rumb que ha pres el debat a la cambra alta francesa. Maupertuis ha explicat que ha acordat convocar la sessió amb el president del Consell Executiu de Còrsega i que la Conferència de Presidents també ha estat informada de la iniciativa.

Maupertuis ha defensat que el reconeixement de l'autonomia corsa no és una reivindicació sorgida únicament de les negociacions amb París, sinó que respon a una voluntat política consolidada a les institucions de l'illa. En aquest sentit, ha reivindicat el caràcter "democràtic" i "inèdit" del procés i ha recordat que l'Assemblea de Còrsega ja va reafirmar aquesta aspiració el 5 de juliol del 2023, amb l'aprovació de la resolució Autonomia. Segons la presidenta, aquell posicionament reflectia una demanda expressada de manera "ferma i constant".

Per tot plegat, Maupertuis considera que els canvis introduïts durant la tramitació de la reforma constitucional no es poden desvincular dels compromisos construïts al llarg de les negociacions. "Qualsevol qüestionament significatiu dels equilibris establerts durant aquest diàleg requereix una valoració clara per part de les institucions corses", ha advertit.

Patacada al Senat

L'origen immediat de la crisi es troba en la votació de dilluns al Senat francès, que va rebutjar per 181 vots contra 134 la reforma constitucional destinada a reconèixer l'autonomia de Còrsega. La proposta, fruit de les negociacions del procés de Beauvau i aprovada prèviament per l'Assemblea Nacional, preveia dotar les institucions corses de capacitat per aprovar les seves pròpies normes, incloses disposicions de caràcter legislatiu, sempre sota la supervisió del Consell Constitucional i del Consell d'Estat francès. Abans del rebuig, però, els senadors ja havien introduït modificacions substancials que retallaven les competències excepcionals previstes per a l'illa. També havien suprimit les referències a la "comunitat insular" i al "vincle singular amb la terra corsa", substituïdes pel reconeixement d'un "patrimoni històric, lingüístic i cultural singular". 

Aquests canvis van provocar una forta reacció del moviment autonomista, especialment de Femu a Corsica, que va qualificar la nova proposta d'"inacceptable" i va denunciar que el text havia estat "desmantellat i buidat de la seva substància".