El ministre de l'Interior de França, Gérald Darmanin, ha anunciat que ha arribat a un "ampli acord institucional" amb els representants polítics corsos de cara a l'autonomia de Còrsega, tal com va formalitzar el president francès, Emmanuel Macron, durant una visita oficial a l'illa el passat mes de setembre. El titular d'Interior francès, que aquest dilluns va rebre una delegació de vuit càrrecs electes corsos, ha assenyalat en un vídeo publicat al seu compte d'X, antic Twitter, que l'acord es debatrà aviat a l'Assemblea de Còrsega i, posteriorment, passarà a les consultes polítiques nacionals.
En una primera reacció, el president del consell executiu de Còrsega, Gilles Simeoni, ha considerat que aquest compromís és un "pas decisiu" perquè s'ha establert "el principi d'un poder de naturalesa legislativa sotmès a un control del Consell Constitucional". Simeoni ha fet notar davant la premsa que "l'amplitud i les modalitats d'exercici d'aquest poder legislatiu" hauran de ser fixats per una llei orgànica adoptada pel Parlament francès i per això ha considerat que el procés està "a les semifinals" i ara "queda per guanyar la semifinal i la final”.
Ce soir, avec les représentants politiques corses, nous avons trouvé un large accord institutionnel conforme aux exigences fixées par @EmmanuelMacron. Cet accord sera prochainement débattu par l’Assemblée de Corse avant de prendre le chemin des consultations politiques… pic.twitter.com/6GaUrqD29A
— Gérald DARMANIN (@GDarmanin) March 12, 2024
"Aquest escrit constitucional preveu el reconeixement d'un estatut autònom per a Còrsega dins la República que tingui en compte els seus propis interessos vinculats a la seva insularitat mediterrània, el seu caràcter històric, lingüístic i cultural a l'haver desenvolupat un vincle únic amb la seva terra", ha declarat abans d'asseverar que el text "respecta les línies vermelles marcades" pel president Macron.
Les dues parts han coincidit en el fet que "les lleis i reglaments poden estar subjectes a adaptació a l'illa", mentre que el ministre de l'Interior ha subratllat que el document no preveu de cap manera que hi hagi "dues categories de ciutadans" a l'illa. Així doncs, França començarà, després de rebre el vistiplau dels legisladors corsos, una reforma constitucional després que aquesta hagi estat votada pel Parlament i el Senat i, després, adoptada pel Congrés per una majoria de tres cinquens.
L'onada de protestes que va fer moure fitxa a Macron
El president francès ja havia fet passos per apropar-se al nacionalisme cors després de les protestes provocades per l'assassinat a la presó, el març de 2022, d'Yvan Colonna, condemnat a cadena perpetua per l'assassinat d'un prefecte el 1998. La seva mort va derivar en una onada de protestes sense precedent i va elevar la tensió política. Colonna havia demanat el trasllat a Còrsega per la seva seguretat, però els responsables de presons li ho van denegar sistemàticament al·legant que necessitava un dispositiu de vigilància particular. El dispositiu no va impedir una pallissa mortal de 8 minuts que li va clavar un integrista islàmic, però el moviment cors hi veia la deixadesa de l'estat francès, i va corresponsabilitzar aquest de l'assassinat, i va acusar els serveis secrets francesos.