La guerra a l’Iran ha provocat una crisi energètica global d’una magnitud comparable a la suma de les crisis del petroli dels anys setanta i les conseqüències de la invasió russa d’Ucraïna, segons ha advertit el director executiu de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), Fatih Birol. L’impacte sobre els mercats energètics i l’economia mundial ja es fa notar, i podria agreujar-se encara més en les pròximes setmanes.
En una intervenció a Canberra, Birol va subratllar que els efectes del conflicte —marcat pels bombardejos dels Estats Units i Israel sobre objectius a l’Iran i el tancament de l’estret d’Ormuz— no van ser inicialment compresos en tota la seva dimensió pels líders internacionals. Aquest pas estratègic, per on transita aproximadament el 20% del petroli mundial, és clau per al funcionament de l’economia global.
“El que estem veient és, en essència, dues crisis del petroli i una del gas alhora”, va afirmar Birol davant els mitjans. Segons dades de l’AIE, el conflicte actual ja ha provocat la pèrdua d’uns 11 milions de barrils de petroli diaris i prop de 140.000 milions de metres cúbics de gas, xifres que superen amb escreix episodis anteriors.
A més, almenys 40 infraestructures energètiques a la regió del Golf han resultat greument danyades, fet que dificultarà la recuperació del subministrament fins i tot si el conflicte s’atura a curt termini. Aquesta situació afecta no només el petroli i el gas, sinó també altres sectors essencials com els petroquímics, els fertilitzants o materials estratègics com el sofre i l’heli.
Què passa si la situació empitjora?
Davant aquest escenari, l’AIE va anunciar el passat 11 de març l’alliberament de 400 milions de barrils de petroli de les reserves estratègiques, la mesura d’emergència més gran de la seva història. Tot i això, Birol va advertir que aquesta decisió només representa un 20% de les reserves disponibles i que podria ser necessari un nou alliberament si la situació empitjora.
“El nostre objectiu és alleujar la pressió sobre els mercats, però això no solucionarà el problema de fons”, va explicar. Entre les mesures proposades per reduir la demanda energètica, l’AIE planteja fomentar el teletreball, reduir temporalment els límits de velocitat a les carreteres i disminuir el trànsit aeri.
Els ultimàtums de Trump
La crisi també ha intensificat les tensions geopolítiques. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha donat un ultimàtum de 48 hores a l’Iran perquè reobri l’estret d’Ormuz, advertint que, en cas contrari, es destruiran infraestructures energètiques clau del país. Teheran, per la seva banda, ha respost amb amenaces de represàlies contra instal·lacions energètiques nord-americanes i aliades a la regió.
Els efectes de la crisi ja es noten especialment a la regió Àsia-Pacífic, fortament dependent de les importacions energètiques. Europa també comença a experimentar tensions en el subministrament de dièsel i combustible d’aviació, tot i que un augment de la producció a països com el Canadà i Mèxic podria ajudar a mitigar-ne l’impacte.
Malgrat els esforços per estabilitzar els mercats, Birol va llançar una advertència clara: cap país quedarà al marge de les conseqüències d’aquesta crisi. En un context d’interdependència global, l’energia torna a situar-se al centre de l’escenari econòmic i polític mundial.