Els Estats Units preparen una maniobra diplomàtica d’alt voltatge. L’administració de Donald Trump treballa en una resolució del Consell de Seguretat de l’ONU per desplegar una força multinacional a Gaza, amb l’objectiu de garantir l’alto el foc negociat per Washington i desmantellar la infraestructura militar de Hamàs. El projecte, encara en debat, podria transformar radicalment l’escenari de seguretat a la Franja… o reobrir el conflicte.
Segons fonts diplomàtiques citades per CNN, el pla preveu la creació d’una Força Internacional d’Estabilització (ISF), amb mandat temporal fins al 2027, encarregada de controlar el territori, formar una nova policia palestina i assegurar la seva desmilitarització. Els Estats Units no hi enviarien tropes directament: exercirien un paper de coordinació des de fora, amb un centre d’operacions establert al sud d’Israel, on ja treballen representants de quaranta països i organitzacions internacionals.
Una coalició inviable?
El pla, que forma part del programa de vint punts de Trump per al cessament del foc, ha generat reticències fins i tot entre els aliats més propers. Molts països només acceptaran participar-hi si l’operació compta amb un mandat formal de les Nacions Unides, una condició que Washington intenta assegurar abans de portar la resolució a votació.
El secretari d’Estat, Marco Rubio, va admetre en una visita a Israel que sense aquest mandat la coalició seria inviable. Turquia, Egipte i altres països de majoria musulmana han començat a discutir la seva implicació, però exigeixen “un marc clar, legítim i transparent”. “Estem disposats a assumir responsabilitats per la pau”, va dir el ministre d’Exteriors turc, Hakan Fidan, “però només sota condicions que puguem defensar davant la nostra opinió pública.”
Mentrestant, Israel mira el pla amb una barreja d’inquietud i pragmatisme. Fonts del govern reconeixen que Jerusalem ha hagut de cedir davant la pressió de Washington per acceptar una resolució de l’ONU, però insisteixen que no permetran presència de tropes turques a Gaza. “Ara no hi ha problemes greus per a nosaltres –va dir un alt funcionari israelià–, la qüestió és si continuarà sent així".
Els punts més polèmics
Els punts més polèmics són els que afecten la desmilitarització de Hamàs. La força internacional hauria d’assumir tasques de desarmament i destrucció d’infraestructures militars, una missió que podria derivar fàcilment en enfrontaments armats. Diversos experts alerten que aquest risc pot convertir la missió de pau en una nova fase de guerra. Lucy Kurtzer-Ellenbogen, investigadora del Middle East Institute, considera que el temps juga en contra del pla: “La força hauria d’haver estat operativa el mateix dia que va començar l’alto el foc. Ara, els buits en el mandat i la manca de claredat sobre com coordinar-se amb l’exèrcit israelià compliquen molt el seu desplegament.”
Si el projecte tira endavant, Gaza podria veure per primera vegada una presència internacional sostinguda, amb l’objectiu de reconstruir un territori devastat. Però entre diplomàtics i analistes plana un dubte: és possible estabilitzar Gaza sense abordar les arrels polítiques del conflicte? Trump presenta aquesta operació com un pas cap a la pau; els seus detractors la veuen com una aposta que pot fer esclatar un nou foc. Sigui com sigui, el futur de Gaza torna a jugar-se a les sales de l’ONU, i aquesta vegada el tauler és més explosiu que mai.