Donald Trump ha volgut presentar l'acord assolit amb l'Iran com el final d'un conflicte que, segons defensa, ha reforçat la posició dels Estats Units al món. El president nord-americà ha celebrat l'entesa anunciant que el petroli torna a fluir, que l'Iran no podrà desenvolupar armes nuclears i que l'economia nord-americana continua mostrant signes de fortalesa. Però més enllà del missatge triomfalista de la Casa Blanca, les dades dibuixen una realitat molt més complexa.
La guerra, iniciada fa poc més de cent dies, ha deixat un elevat cost humà i econòmic. Tal com recull la CNN, almenys tretze militars nord-americans han mort durant el conflicte, que també ha provocat més de 7.500 víctimes civils a la regió. A això s'hi afegeix una factura econòmica que continua augmentant i que podria tenir conseqüències durant mesos.
El cost de la guerra
Segons una anàlisi preliminar del Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS) citada per la cadena nord-americana, el cost directe de la guerra per al Departament de Defensa ja s'acosta als 34.000 milions d'euros. La xifra inclou armament utilitzat, equipament destruït i danys en bases militars, però no incorpora altres despeses operatives que encara s'estan calculant.
Una part molt important d'aquesta factura correspon a les municions. Els Estats Units han utilitzat armament de llarg abast i alta tecnologia en quantitats extraordinàries. Només els míssils Tomahawk, una de les armes més usades durant les operacions, tenen un cost aproximat de 2,1 milions d'euros per unitat. Segons els experts consultats per la CNN, se n'haurien llançat prop d'un miler.
Aquest desplegament ha tingut una altra conseqüència: la reducció de les reserves estratègiques d'armament nord-americà. De fet, l'administració Trump ha recorregut recentment a mecanismes excepcionals per accelerar la producció de noves armes i reforçar els estocs de defensa.
La població pateix les conseqüències
Tanmateix, els efectes més visibles per a la població s'han notat fora dels camps de batalla. L'energia ha estat un dels sectors més afectats pel conflicte. L'aturada parcial del subministrament de cru procedent de l'Orient Mitjà ha obligat els mercats internacionals a buscar fonts alternatives de petroli, generant tensions en els preus globals.
Segons les estimacions recollides per la CNN, el món ha deixat de disposar d'uns 1.150 milions de barrils de petroli durant aquests mesos de guerra. Per compensar aquesta situació, diversos països han augmentat la producció i desenes d'estats han alliberat reserves estratègiques, en el que s'ha convertit en una de les operacions coordinades més elevades de la història del sector energètic.
Tot i aquests esforços, els consumidors han acabat assumint bona part de l'impacte. Als Estats Units, les famílies han hagut de gastar de mitjana uns 217 euros més en energia del que haurien pagat sense el conflicte. L'encariment del gasoil ha estat encara més acusat, afectant especialment el transport de mercaderies, l'agricultura i la logística.
L'augment dels preus energètics també ha contribuït a reactivar la inflació. Les últimes dades mostren que els preus creixen a un ritme superior al 4% anual, una taxa que duplica l'objectiu habitual de la Reserva Federal. Aquesta situació ha frenat una possible baixada dels tipus d'interès i manté la pressió sobre les hipoteques, els préstecs al consum i el mercat immobiliari.
Trump, esquitxat
Malgrat aquest context, els mercats financers han reaccionat millor del que molts analistes preveien. Les principals borses nord-americanes continuen en nivells elevats i els inversors mantenen la confiança en l'economia dels Estats Units. Aquest contrast entre la bona evolució dels mercats i el malestar d'una part de la població és un dels elements que més preocupa els economistes.
També en l'àmbit polític el balanç és ambigu. Trump continua conservant un nucli fidel de seguidors, però la seva popularitat es manté en nivells baixos. Així ho recull la CNN, que situa l'aprovació del president al voltant del 37%, una xifra pràcticament idèntica a la registrada abans de l'inici de la guerra.
Amb les negociacions obertes durant els pròxims seixanta dies, la Casa Blanca intenta projectar la imatge d'una victòria estratègica. Però més enllà dels missatges polítics, les conseqüències econòmiques del conflicte continuaran presents durant molt de temps. La guerra pot haver entrat en pausa, però la factura encara està lluny de quedar tancada.