La guerra entre Israel i l’Iran ha entrat en el seu onzè dia amb una nova escalada militar i amb missatges contradictoris sobre la durada del conflicte. Mentre Israel ha llançat una nova onada d’atacs sobre Teheran, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que la guerra podria acabar “molt aviat”, tot i que també ha admès que els objectius militars encara no s’han complert del tot.
Durant la nit de dilluns a dimarts, l’exèrcit israelià va llançar una “àmplia onada” de bombardejos contra la capital iraniana i altres punts del país. Les forces israelianes ja havien atacat el dia anterior infraestructures militars en almenys tres províncies iranianes, en una ofensiva que busca debilitar la capacitat militar de Teheran.
Els objectius d'Israel
Segons fonts militars israelianes, els objectius inclouen instal·lacions relacionades amb el programa de míssils i altres infraestructures estratègiques. El conflicte forma part de l’ofensiva conjunta d’Israel i els Estats Units contra l’Iran, iniciada a finals de febrer, que ha desencadenat una guerra regional amb repercussions globals.
Malgrat l’escalada, Trump va afirmar dilluns que els objectius militars nord-americans estan “pràcticament complerts” i que el conflicte podria acabar aviat. El president va descriure la campanya militar com “molt completa” i fins i tot la va qualificar de “curta excursió”, assegurant que està avançant més de pressa del que s’havia previst.
Tot i això, també va reconèixer que Washington encara no considera la victòria definitiva. “Ja hem guanyat en molts aspectes, però encara no hem guanyat prou”, va declarar, deixant oberta la possibilitat de nous atacs contra objectius iranians.
L'Iran no es rendeix: respondrà amb contundència
Mentrestant, Teheran ha advertit que respondrà amb més contundència. Un comandant militar iranià va assegurar que el país intensificarà els seus atacs amb míssils i que utilitzarà projectils amb ogives de més d’una tona. Un alt responsable iranià també va descartar qualsevol negociació diplomàtica immediata i va afirmar que la guerra només acabarà quan els adversaris pateixin greus conseqüències econòmiques.
El conflicte ja està provocant una greu crisi humanitària. Segons dades de les Nacions Unides i d’organitzacions humanitàries, més de 1.200 civils han mort a l’Iran des de l’inici de la guerra, mentre que al Líban el nombre de víctimes supera les 480. Moltes de les persones mortes són infants. A més, desenes de persones han perdut la vida en altres països de la regió, inclosos diversos militars nord-americans.
Un dels episodis més controvertits del conflicte ha estat l’atac contra una escola de nenes a l’Iran que, segons mitjans estatals iranians, va causar la mort d’almenys 168 menors. Les circumstàncies exactes de l’atac continuen sense aclarir-se completament.
El conflicte regional escala
Els combats també s’han estès a altres parts del Pròxim Orient. Diversos països del Golf han denunciat nous atacs amb drons, alguns dels quals han causat danys materials en instal·lacions diplomàtiques i infraestructures pròximes a bases militars nord-americanes. Milícies iraquianes pròximes a l’Iran han reivindicat algunes d’aquestes accions.
A més de l’impacte humanitari, la guerra està provocant fortes tensions en els mercats energètics. Les amenaces d’un bloqueig de l’estret d’Ormuz —una ruta per on passa aproximadament una cinquena part del petroli mundial— han generat una gran inestabilitat en el subministrament global d’energia.
Amb milers de persones desplaçades i una escalada militar que continua sense signes clars de desescalada, la comunitat internacional observa amb preocupació un conflicte que podria tenir conseqüències duradores per a tota la regió i per a l’economia mundial.