Bielorússia s’ha consolidat com la dictadura més implacable d’Europa, i segurament per això és un dels pocs països del Vell Continent que mai ha demanat d'unir-se a la Unió Europea. Després de les eleccions presidencials de 2020 —que van generar protestes per part de la comunitat internacional per considerar-se fraudulentes— el govern va desencadenar una onada de repressió sense precedents contra l’oposició i la societat civil. Milers de persones van ser detingudes, i centenars de milers van optar per l’exili per fugir de la persecució política. La repressió del règim de Lukashenko, però, no s’ha aturat a les fronteres del país, i diversos dissidents bielorussos que viuen a l’estranger han denunciat que continuen sent víctimes d’amenaces, xantatges i represàlies, que sovint es dirigeixen també contra les seves famílies que romanen a Bielorússia.
La periodista Tatsiana Ashurkevich, de vint-i-sis anys, és un dels exemples més recents d’aquesta repressió transnacional exposada aquest divendres per un reportatge de la BBC. Exiliada al Regne Unit, Ashurkevich va continuar escrivint sobre el seu país natal, i fa uns mesos va descobrir que la porta del seu pis a Minsk havia estat segellada amb escuma de construcció. A més, va rebre missatges d’un individu a través d'Instagram que li demanava informació sobre bielorussos que estaven lluitant a Ucraïna —sobre els quals ella havia escrit— a canvi d’ajuda, fets que ella va rebre com a intimidatoris.
Desenes de milers de persones han estat arrestades en els darrers cinc anys per motius polítics, segons el grup de drets humans Viasna. Des de 2022, les autoritats bielorusses han obert més de 200 processos judicials en absència (els que se celebren sense la presència de l'acusat) contra activistes i periodistes que viuen fora del país. Aquesta mesura permet escorcollar domicilis i assetjar familiars en territori bielorús, una tàctica que busca trencar els vincles entre els exiliats i els seus éssers estimats. “És aterridor quan no pots ajudar-los. No pots tornar. No pots donar-los suport”, explica una de les persones afectades, que prefereix mantenir-se en l’anonimat.
Una “nació de dret”, però de dret d'anar a la presó si obres la boca
Després de les eleccions de 2020, el mateix Lukashenko va defensar en una roda de premsa amb el periodista Steve Rosenberg que ell es limita a obeir la llei: “La presó és per a les persones que han obert massa la boca i que han infringit la llei. En qualsevol país, si incompleixes la llei, has d'assumir les conseqüències, la llei és estricta, però és la llei. No l'he inventat i cal complir-la”. El règim de Lukashenko etiqueta els opositors com a “extremistes” o “terroristes” i utilitza mètodes de vigilància i intimidació que recorden els de la KGB soviètica, però ara reforçats amb tecnologia moderna. Segons Hanna Liubakova, periodista i analista condemnada en absència a deu anys de presó, “el govern vol que ens sentim insegurs fins i tot a l’estranger, que sapiguem que ens vigilen”.
Aquesta pressió ha portat molts activistes a deixar de participar en actes públics fora de Bielorússia, per evitar posar en perill les seves famílies. Les autoritats identifiquen dissidents a través de fotografies i vídeos de manifestacions a l’exterior, i han incrementat la vigilància sobre la diàspora. Rússia, aliada clau del règim bielorús, ha extradit diversos dissidents enviant-los a Minsk, agreujant la situació dels exiliats. Organitzacions de drets humans alerten que aquesta repressió internacional dificulta la vida i l’activisme dels opositors, que viuen sota una pressió constant. “Fem tot el possible per mantenir-nos ferms, però cada any costa més”, reconeix Andrei Strizhak, responsable de l’organització Bysol.
Bielorússia és una espina clavada al cul d'Europa que serveix com a recordatori de l'abast que pot tenir la repressió política en un entorn presumptament democràtic. La cap de política exterior de la Unió Europea, Kaja Kallas, va qualificar les últimes eleccions presidencials a Bielorússia com una “ofensa flagrant a la democràcia”, però el cert és que les obscenitats del país exsoviètic duren des del segle passat. Un país estancat en un règim dictatorial repressiu a una de les fronteres més tenses del país. Mentre la Unió Europea i Rússia es discuteixen sobre Ucraïna, Aleksandr Lukashenko va guanyar les eleccions del passat gener amb el 87,6% dels vots i té per davant un mandat de cinc anys en què el suport a Rússia es dona per descomptat —i que no auguren cap esperança de canvi pels bielorussos.