El candidat ultraconservador Karol Nawrocki s’ha imposat per la mínima a la segona volta de les eleccions presidencials celebrades aquest diumenge a Polònia. Amb el 100% dels vots escrutats, Nawrocki, que té el suport del president dels EUA, Donald Trump,  ha obtingut el 50,89 % dels suports, i ha superat el seu rival liberal, Rafał Trzaskowski, que n'ha aconseguit el 49,11%, segons dades oficials de la Comissió Electoral Nacional. En xifres absolutes, Nawrocki (amb el suport del partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS)) ha recollit 10.606.682 vots, mentre que Trzaskowski, actual batlle de Varsòvia i candidat de la coalició liberal encapçalada pel primer ministre Donald Tusk, ha rebut 10.237.177 vots.

La diferència, un ajustat 1,78%, representa un nou cop per al candidat liberal, que ja va perdre les presidencials del 2020 amb una diferència lleugerament superior (2,06 %) davant l’actual president Andrzej Duda, que finalitzarà el seu segon mandat aquest agost.

Espera tensa i resultat ajustat

Els primers sondejos a peu d’urna donaven un lleuger avantatge a Trzaskowski, però a mesura que avançava l’escrutini, la tendència va canviar i va acabar donant la victòria a Nawrocki, encara que per un marge molt estret. Tant l'un com l’altre van reivindicar la victòria en un primer moment, i la batalla electoral es va dividir clarament entre el vot rural (feu del conservador) i les grans ciutats, on predominava el suport al candidat liberal. La situació recorda la tensa nit electoral del 1995, quan Lech Wałęsa va perdre la presidència davant d'Aleksander Kwaśniewski, tot i començar liderant en els primers sondejos.

Amb una participació històrica del 71,63%, aquestes presidencials han estat les més concorregudes en dècades i suposen un revés duríssim per al govern liberal de Tusk, que ja havia admès rebre una “targeta groga” a la primera volta.

Un futur institucional bloquejat?

La derrota de Trzaskowski complica l’escenari polític per al govern liberal i proeuropeu, que comptava amb aquesta victòria per desbloquejar la seva agenda reformista. L’alcalde de Varsòvia havia promès impulsar canvis, com la despenalització de l’avortament, el reconeixement de les unions civils i la revisió de les reformes judicials impulsades pel PiS, a més d’un acostament més gran a Brussel·les.

Per contra, l’elecció de Nawrocki representa la continuïtat del model de Duda a la presidència. El nou cap d’Estat, de 42 anys, amb un perfil marcadament euroescèptic i antic boxejador, és una figura emergent dins del bloc conservador. Ha adoptat posicions dures en matèria migratòria, ha mostrat afinitat amb el nord-americà Donald Trump i s’ha mostrat reticent a la integració d’Ucraïna a l’OTAN. La presidència a Polònia té amplis poders: pot vetar lleis, enviar-les al Tribunal Constitucional (controlat en gran part per membres designats pel PiS), nomenar figures clau de l’Estat i és el comandant en cap de les Forces Armades. Tot plegat apunta a un escenari de possible bloqueig institucional que pot fer molt difícil la tasca del govern de Tusk.

Aquestes eleccions han reflectit, un cop més, la fractura profunda entre dues Polònies: una de liberal, urbana i proeuropea, i una altra de rural, ultraconservadora i escèptica envers Brussel·les. Dues visions de país que conviuen en tensió constant dins d’un mateix Estat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!