Bloqueig a Brussel·les per tirar endavant l'acord d'associació entre Andorra i la Unió Europea. La reunió del COREPER, el comitè que reuneix els representants permanents dels estats membre de la UE per coordinar els assumptes a tractar a les diferents reunions del Consell Europeu, ha acabat sense la unanimitat necessària per fer avançar la tramitació de l'acord i posar-lo a l'ordre del dia del pròxim Consell d'Exteriors. Segons apunten fonts coneixedores de la reunió, Bulgària ha estat l'únic estat que s'hi ha mostrat contrari. Tot i que, oficialment, la discrepància per elevar l'acord al següent tràmit continua centrada en la naturalesa jurídica de l'acord, que necessita l'aprovació per unanimitat, el conflicte de fons és entre aquest estat balcànic i San Marino.
I com que l'acord s'ha negociat conjuntament amb Andorra i San Marino, l'estat pirinenc es veu afectat per un conflicte diplomàtic que li és aliè i que, de moment, impedeix que s'avanci en la tramitació d'un acord central en la política institucional del país. Tot i que la presidència, que recau en Xipre fins al 30 de juny, ha intentat elevar el dossier a la Comissió sense el vistiplau de l'EFTA, la decisió haurà d'esperar a següents reunions del grup dels 27, l'últim esglaó abans de l'aprovació final al Parlament Europeu.
L'escull búlgar
El litigi entre un grup inversor búlgar i la Banca di San Marino marca el ritme de fons d'aquestes negociacions, que continuen bloquejades a Brussel·les, fet que tensiona el calendari per al govern andorrà, que vol tenir l'acord aprovat pel club comunitari i per referèndum al país abans de les pròximes eleccions generals l'any vinent. L'origen d'aquest litigi és l'anomenat cas búlgar de San Marino. El grup inversor búlgar Starcom Holding va provar d'adquirir una participació majoritària a la Banca di San Marino. L'operació, però, no va prosperar per l'oposició del Banc Central de l'estat itàlic, que no va autoritzar la transferència de les accions per dubtes sobre l'origen dels diners i de la documentació aportada, en el context d'una investigació de possibles irregularitats vinculades a la corrupció i el blanqueig de capitals. Com a conseqüència, el Banc Central de San Marino va immobilitzar els 15 milions d'euros de Starcom. Els búlgars, però, diuen que tot era correcte i volen dur el bloqueig a l'arbitratge internacional amb una demanda de 150 milions d'euros contra l'entitat.
El conflicte financer ha passat a l'àmbit diplomàtic i està posant pals a les rodes a la continuació del tràmit de l'acord per acostar Andorra i San Marino al mercat comú europeu. La diplomàcia búlgara posa en qüestió la seguretat jurídica i la protecció de les inversions europees a San Marino i, per això, proposa que es desenganxi la tramitació d'Andorra del camí de San Marino. La proposta, però, és difícil que prosperi per l'oposició d'alguns estats com Itàlia i la nova capa de complicació tècnica que suposaria crear un nou text i que de nou, endarreria un tràmit crucial per al govern andorrà.
Que l'acord no passi a la següent fase al Consell i al Parlament Europeu, on la seva aprovació és pràcticament segura perquè en la fase prèvia va recollir una aclaparadora majoria favorable, posa en dubte el calendari previst per al govern que lidera Xavier Espot a Andorra la Vella. El govern andorrà no vol convocar el referèndum sobre l'acord fins que aquest no estigui signat, però, tanmateix, vol que aquest es convoqui abans de les eleccions generals de l'abril vinent. El risc, però, és doble. Perquè el criteri d'encaix jurídic que acordi el Consell podrà retardar encara més els tràmits.
La naturalesa jurídica
Si els governs estatals dirimeixen que es tracta d'un acord mixt, que inclou qüestions que afecten els estats membres, el procés de ratificació també haurà de passar pels parlaments estatals dels 27 membres de la UE i no només per l'Eurocambra. Emmanuel Macron, president de França i copríncep d'Andorra, ja va comunicar a Espot que considera que l'acord d'associació és mixt i no només exclusiu de la UE, perquè afectava competències dels estats en matèria fiscal, d'inversions, mobilitat laborar i serveis financers.
Si l'acord fos exclusivament europeu, el procediment seria molt més limitat: Consell, Parlament i Comissió. Si és mixt, en canvi, el text quedaria pendent dels ritmes dels parlaments estatals, crisis internes, eleccions i majories canviants, fins i tot en parlaments regionals com el cas de Bèlgica. Per tant, que el COREPER desbloqueges l'acord en les pròximes setmanes tampoc donarà via lliure a un tràmit ràpid si, finalment, els estats passen l'acord per la via mixta que inclou la ratificació de les seves cambres, que podria allargar mesos o fins i tot anys la seva aprovació definitiva.