La pròxima pandèmia podria provocar 58,5 milions de morts si el món no accelera el desenvolupament de vacunes. Però fins i tot si aquestes arriben ràpidament, la manera com es reparteixin serà decisiva. Un model elaborat per la comissió NUS-Lancet PRIME calcula que distribuir les vacunes segons la població dels països, i no segons la seva capacitat de compra, podria evitar 2,7 milions de morts addicionals. La contrapartida és que els països rics assumirien una part més gran de les morts.
La velocitat salva milions de vides
L’estudi parteix d’una pandèmia hipotètica de grip A i modelitza diferents escenaris de resposta. El primer és contundent: accelerar el desenvolupament de vacunes reduiria les morts estimades de 58,5 milions a 23,9 milions, una reducció de gairebé el 60%. Si, a més, les dosis es distribuïssin de manera equitativa, s’evitarien altres 2,7 milions de morts.
Però aquesta distribució tindria un cost desigual. En els països d’ingressos alts, el model calcula que les morts passarien de 2,4 milions a 3,9 milions si les vacunes es repartissin segons la població i no segons el poder adquisitiu. En canvi, el nombre de vides salvades a escala mundial augmentaria. La conclusió és que la solidaritat entre països no és només una qüestió moral: segons el model, també té un efecte directe sobre la mortalitat global.
Millorar la resposta de la covid
La proposta parteix en bona part de les lliçons de la pandèmia de covid-19, quan els països amb més recursos van tenir accés prioritari a les vacunes mentre moltes nacions de renda baixa i mitjana esperaven dosis. El problema, segons els investigadors, no és només disposar de vacunes, sinó garantir que arribin a les persones que més les necessiten.
Helen Clark, ex primera ministra de Nova Zelanda i copresidenta de la comissió, defensa que "la cooperació i la solidaritat salven les vides dels primers intervinents essencials", entre els quals hi ha els professionals sanitaris. També reclama reforçar la capacitat regional de recerca i fabricació perquè vacunes i tractaments no depenguin exclusivament de la capacitat de compra dels estats.
Una pandèmia no afecta tothom igual
La comissió ha investigat comunitats de 20 països especialment afectades per la covid o altres crisis. El resultat apunta que moltes de les diferències en el risc de morir o emmalaltir no tenen l’origen només en el virus, sinó també en les condicions socials.
Helena Legido-Quigley, professora de l’Imperial College London i copresidenta de la comissió, ho resumeix amb tres exemples, segons recull el diari britànic The Guardian: "Una persona que viu en un apartament massificat no es pot aïllar"; una persona sense documentació no pot accedir a determinades ajudes, i qui no parla la llengua dominant pot no entendre les recomanacions sanitàries. Això qüestiona un dels principis tradicionals de la preparació davant les pandèmies: tenir prou llits hospitalaris, laboratoris, reserves i protocols no garanteix que la protecció arribi a tothom.
La confiança també salva vides
El model incorpora un altre factor: la confiança. Millorar la confiança de la població en les vacunes podria evitar 1,9 milions de morts addicionals, segons la comissió. És una dada que desplaça el focus des de la tecnologia cap a la relació entre institucions i ciutadania.
Per això, l’informe reclama que les comunitats participin en la planificació abans que arribi una nova crisi i que els governs siguin responsables de demostrar que els recursos arriben efectivament a qui els necessita.
Githinji Gitahi, director executiu d’Amref Health Africa, recorda que els països africans van quedar "al final de la cua" durant la distribució de les vacunes contra la covid, destaca el mateix diari. Segons Gitahi, la confiança no es pot improvisar durant una emergència: "S’ha de guanyar ara, abans de la pròxima crisi".