La Comissió Europea aposta per suspendre parcialment l'Acord d'Associació amb Israel, de manera que imposarà aranzels i suspendrà fons, encara que sense tallar les relacions comercials amb l'estat hebreu. Una proposta subjecta a l'aprovació per part d'una majoria qualificada dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea i que sorgeix com a càstig davant de l'ofensiva militar que perpetra Israel sobre la franja palestina de Gaza des de fa dos anys, en la que han mort 60.000 persones —entre elles, 19.000 nens— i que ha estat qualificada de genocidi per part d'una comissió de l'ONU.
La presidenta de l'Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, ha titllat d'"inacceptable" la crisi humanitària a què s'han vist abocats els palestins de Gaza per la fam, la violència armada i les malalties que ha propiciat el setge israelià. Unes declaracions crítiques amb Israel que desentonen amb el to habitual que ha fet servir Von der Leyen, que, en la línia dels democristians alemanys, en un inici va manifestar reiteradament el seu suport al govern de Benjamin Netanyahu i va defensar que Israel tenia dret a defensar-se després dels atacs de Hamàs del 7 d'octubre de 2023 —que van ocasionar 1.000 morts i 200 ostatges atrapats pel grup islamista a Gaza—.
Ara Brussel·les planteja suspendre totes les disposicions preferencials per al comerç de béns, de serveis, la competència i la contractació pública. D'acord amb la Comissió Europea, a la pràctica això vol dir suspendre tots els avantatges de lliure comerç i com a soci preferent dels quals gaudia Israel fins ara amb la Unió Europea. Unes represàlies que, tanmateix, no afectaran la circulació de capital. D'acord amb els càlculs de la Comissió, l'impacte econòmic d'aquesta suspensió parcial dels acords econòmics afectarà el 37% de les exportacions israelianes a la Unió Europea, la qual cosa suposarà uns 5.800 milions d'euros. Així mateix, Brussel·les calcula que les exportacions israelianes —si es mantenen com ara— hauran de pagar a l'any una quantitat addicional de 227 milions d'euros en drets de duana.
Aquest paquet de sancions europees a Israel implica també la suspensió temporal del suport bilateral a l'Estat hebreu, que deixarà de rebre uns sis milions d'euros previstos aquest 2025. També se suspendran contractes individuals de projectes del període 2020-2024 que ja estan en marxa, la qual cosa ascendirà a una repercussió econòmica d'uns 14,4 milions d'euros. Aquesta última mesura no necessita el suport dels vint-i-set estats membres.
Kallas veta dos ministres ultres d'Israel
D'altra banda, l'Alta Representant per a la Política Exterior de la Unió Europea, Kaja Kallas, ha proposat també sancions contra dos ministres ultres del govern de Benjamin Netanyahu: Bezalel Smotrich (Finances) i Itamar Ben Gvir (Seguretat Nacional). Ambdós estan ja sancionats a títol individual per alguns estats membres, entre ells Espanya. Aquestes sancions, que requeriran unanimitat entre tots els països, implicarien una congelació d'actius, se'ls impedirà la provisió de fons o recursos econòmics per part d'actors europeus i no podran entrar a la UE. Així mateix, s'aplicaran sancions a colons israelians violents i a una desena de dirigents de Hamàs que es troben a Gaza.