És època de canvis a Hongria i el pròxim primer ministre, Péter Magyar, ja ha començat a moure fitxa per desmantellar l’herència de Viktor Orbán. El líder de Tisza havia promès una transformació profunda per posar fi a la “democràcia il·liberal” consolidada durant els 16 anys de govern de Fidesz i, de moment, sembla que no té cap intenció de renunciar a les seves aspiracions reformistes. Aquest dimecres, Magyar ha demanat la dimissió del president del país, Tamás Sulyok, a qui considera part del sistema corrupte d’Orbán. La petició s’ha produït durant una reunió de 40 minuts al Palau de Sándor, on el cap d’Estat l’ha instat a formar govern i on el vencedor de les eleccions ha formalitzat el seu rebuig a Sulyok.
Magyar ha justificat la seva petició en una publicació a la xarxa social X, on ha qüestionat la legitimitat del cap d’Estat. “No està capacitat per servir com a guardià de la legalitat. No està capacitat per servir com una autoritat moral o un model a seguir”, ha afirmat, abans d’exigir que abandoni el càrrec “immediatament” un cop es constitueixi el nou govern. El primer ministre entrant ha advertit, a més, que si Sulyok no dimiteix voluntàriament, està disposat a “utilitzar tots els recursos del nou parlament” per forçar la seva destitució.
Per què Magyar rebutja Sulyok?
La petició de dimissió s’emmarca en la voluntat de Magyar de desmuntar les estructures institucionals que, segons denuncia, Orbán va consolidar durant anys. El líder de Tisza argumenta que el president no disposa d’un mandat legítim, ja que, segons la Constitució hongaresa, és elegit pel parlament i no directament pels ciutadans. És a dir, Sulyok va ser elegit el 2024 gràcies a la majoria de dos terços del bloc de Fidesz, aprofitant-se de l’hegemonia parlamentària que Orbán va forjar-se a través de mecanismes com el redisseny dels districtes electorals i altres reformes.
En paral·lel, Magyar ha insistit en la necessitat d’accelerar el traspàs de poders i ha expressat la seva voluntat de tenir el nou govern enllestit abans del 12 de maig, data prevista inicialment per al relleu, tot i que no descarta avançar la sessió inaugural al 4 de maig. El futur primer ministre també ha situat com a prioritat la recuperació dels fons europeus bloquejats, amb l’objectiu d’aconseguir-los abans de finals d’agost. Segons ha remarcat, Hongria “necessita aquests diners” i el seu executiu garantirà que es gestionin “de manera eficient”. Es tracta d’uns 17.000 milions d’euros retinguts per la Comissió Europea a causa de les preocupacions per la deriva antidemocràtica durant l’etapa d’Orbán.
Enderrocar la “fàbrica de mentides” d’Orbán
Aquest mateix dimecres, Magyar també ha elevat el to contra els mitjans públics, a qui acusa de ser una peça clau del sistema construït per Orbán. Després d’una intervenció especialment tensa a la televisió nacional, l’MTVA, el líder de Tisza ha anunciat que té la intenció de suspendre el senyal de l’emissora un cop governi. “Un element del nostre programa és que aquesta fàbrica de mentides acabarà quan es formi un govern de Tisza”, ha afirmat, tot exigint posar fi a la difusió de “notícies falses” i garantir un model informatiu independent i imparcial. En aquest sentit, ha comparat l’actual funcionament de MTVA amb la propaganda de règims autoritaris: “El que ha estat passant aquí des del 2010 és una cosa que Goebbels o els líders nord-coreans admirarien”.
Magyar ha protagonitzat la seva primera aparició a la televisió pública en 18 mesos i no ha desaprofitat l’oportunitat. “Després d’un any i mig, torno a l’estudi de la televisió ‘pública’. Acabem de ser testimonis dels últims dies d’una màquina de propaganda”, ha etzibat. Tot i això, l'MTVA sosté que havia convidat en diverses ocasions Magyar i el seu partit durant la campanya. Les seves intervencions, tant a la ràdio com a la televisió públiques, han estat marcades per un to tens, amb interrupcions i retrets creuats entre entrevistador i entrevistat.