El papa Lleó XIV ha desfermat l’alegria al barri de l’Eixample de Barcelona en el seu recorregut amb papamòbil pel carrer Rosselló en direcció cap a la Sagrada Família. Aquesta era la gran cita del pontífex a la capital de Catalunya per beneir la torre de Jesús en el centenari de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí. Aquest recorregut amb el cotxe descobert ha estat la gran trobada de Lleó XIV amb els veïns de la ciutat, que han omplert les voreres i part de la calçada entre una forta presència policial. Ahir, ja es va celebrar un acte multitudinari a l’Estadi Lluís Companys, però avui els catòlics barcelonins i curiosos que volien participar de l’acte l’han pogut veure de molt més a prop. Tal com ha anat fent durant tota la visita a l’Estat, que va començar el cap de setmana a Madrid, el pontífex ha somrigut en tot moment durant el recorregut, saludant els fidels amb les mans, i alçant els polzes de tant en tant. També ha aprofitat, com ha estat la tònica habitual d’aquestes jornades, per beneir els nadons que els pares li han anat brindat.
Senyeres i estelades durant tot el recorregut
Si la presència de banderes espanyoles durant la vetlla a Montjuïc d’aquest dimarts va ser molt destacada, aquest dimecres al carrer Rosselló la mostra ha estat molt més variada. Han continuat predominant les banderes vaticanes (el seu groc llimona es confonia amb algunes pancartes reivindicatives a façanes d’escoles amb els docents que demanen més recursos) però també hi ha hagut una forta presència d’estelades i senyeres, més enllà de la concentració convocada per l’ANC. Però, sobretot, si Lleó XIV ha vist alguna cosa han estat braços alçats i mòbils en mà, ja que tots els barcelonins volien gravar un record d’aquesta visita papal en una jornada històrica per a la ciutat, ja que quedarà beneït el punt més alt de la basílica de la Sagrada Família, un de les grans icones de la capital de Catalunya.
L’ambient en tot moment ha estat molt familiar, amb persones de totes les edats. Des d’avis i àvies que recordaven les visites de predecessors com ara Joan Pau II o, més recentment, Benet XVI, però també molts adolescents, famílies i infants que sortien de les escoles encara amb l’uniforme posat i que han gaudit tant del moment en què han vist passar el Papa com de l’estona en què l’han esperat fent voleiar banderes. En alguns moments, semblava que les famílies esperaven l'arribada dels Reis d'Orient, si no fos per les temperatures del mes de juny i, evidentment, per les diferents amb referències al pontífex. Com sol passar sempre que hi ha algun esdeveniment multitudinari a Barcelona, i més en plena temporada turística, també hi havia algun turista despistat que s’ha assabentat al moment que el bisbe de Roma passaria amb el papamòbil. En aquesta ocasió, no pot ser perquè no hi hagi hagut una forta campanya de publicitat per donar la benvinguda al Sant Pare. Aquests visitants també ho han enregistrat i, en alguns casos, han intentat fer un directe a les xarxes socials per compartir-ho, però la gran afluència de gent ha col·lapsat els serveis de telefonia mòbil.
Balconades reivindicatives
Barcelona ha estat, des de sempre, una ciutat molt reivindicativa. Durant la visita papal, aquest tret intrínsec no s'ha diluit i s'han convocat diferents manifestacions en contra de la seva presència i també dels diners públics que s'hi han destinat, tenint en compte que ha coincidit amb les vagues dels docents i d'altres col·lectius professionals. Si Lleó XIV ha alçat la mirada durant el seu recorregut, que ha començat a tocar de la Casa de les punxes, una de les altres grans obres del modernisme a la ciutat, haurà vist, a banda de persones que l'aplaudien i el somreien al seu pas, també moltes banderes del col·lectiu LGTBI, palestines i de països d'arreu del món a les llars dels veïns de l'Eixample. I una gran presència també d'estelades i senyeres.
A peu de carrer, també hi havia persones que tenien peticions concretes pel sant pare. Un col·lectiu de dones cristianes feministes, per exemple, l'ha rebut amb l'alegria corresponent, però també amb l'objectiu de demanar-li que es repensi la seva presència a l'Església, on consideren que estan relegades a un paper que no els correspon. En aquest sentit, han lamentat que, malgrat que durant les misses la presència femenina és molt majoritària, "si som deu, nou som dones i l'altre és el capellà", després no se les té prou en compte.
També qui, malgrat no ser catòlic i no sentir gens de simpatia pel pontífex, ha volgut sortir al carrer per reivindicar la llengua i la cultura catalana en el centenari de la mort d'un dels seus grans exponents, Antoni Gaudí, i després de la polèmica que es va generar abans de la visita per l'ús que faria de la llengua el pontífex. Durant la majoria dels actes, Lleó XIV ha combinat el català i el castellà, una llengua que domina, ja que durant molts anys va estar destinat al Perú. En canvi, els càntics dedicats a la seva figura han estat, en la seva immensa majoria, en llengua castellana. Des del ja clàssic "esta es la juventud del papa", que cridaven nens, adolescents i alguns adults o fins i tot avis, fins a la innovadora "Papa León, te queremos un montón".