França, el Regne Unit i el Canadà han afegit el seu pes diplomàtic i econòmic al reconeixement d’un estat palestí, una iniciativa que ja compta amb el suport de més de 140 països. Tot i que aquestes declaracions són, en bona part, simbòliques, reflecteixen una frustració creixent amb Israel i una pressió domèstica que s’agreuja amb les imatges de fam palestina i destrucció a Gaza. Aquest canvi ha estat rebut amb entusiasme pels palestins, però amb rebuig frontal per part del govern israelià, que ho considera un “premi al terrorisme”.
➕ Els càlculs de la fam: Israel gestiona les calories que els palestins necessiten per sobreviure
Aquest moviment col·lectiu deixa els Estats Units cada cop més aïllats en el seu suport incondicional a Israel. El president Donald Trump, que aspira a una pau regional que li pugui valer un Premi Nobel, està especialment preocupat per la resistència de l'Aràbia Saudita a normalitzar relacions amb Israel si abans no s’avança cap a un estat palestí. Tot i haver impulsat els Acords d’Abraham en el seu primer mandat, Trump veu com els seus aliats clau posen condicions a una futura pau sense una solució política al conflicte palestí.
Objectiu: estat palestí
L’objectiu d’un estat palestí és, per a molts, una sortida a una guerra que ja ha deixat més de 60.000 morts a Gaza des de l’atac de Hamàs el 7 d’octubre de fa gairebé dos anys, on van morir unes 1.200 persones a Israel. Però definir com seria aquest estat no és fàcil: mai no ha existit una Palestina moderna independent. El referent més proper continua sent el procés d’Oslo dels anys 90, que preveia un estat basat en les fronteres de 1967 i intercanvis territorials negociats, recorda la CNN. Aquell moment, amb l’emblemàtica encaixada de mans entre Rabin i Arafat a la Casa Blanca, es recorda com un èxit diplomàtic que va quedar truncat per l’assassinat de Rabin.
Avui, la realitat sobre el terreny és molt més complexa. Les colònies jueves han crescut exponencialment a Cisjordània, sovint amb suport governamental, fet que dificulta la creació d’un estat palestí viable i contigu, insisteix la cadena nord-amerciana. A més, la governança futura d’aquest estat és incerta: l’Autoritat Palestina és percebuda com a feble i corrupta per molts ciutadans, mentre que Hamàs continua sent un actor poderós a Gaza.
El primer ministre israelià Benjamin Netanyahu rebutja totalment la idea d’un estat palestí, al·legant que seria “una plataforma per a l’anihilació d’Israel”. Els seus aliats més radicals dins del govern no només s’oposen a qualsevol reconeixement, sinó que defensen l’annexió total dels territoris ocupats i fins i tot promouen el bloqueig humanitari a Gaza com a estratègia política.
Amb Netanyahu ferm en la seva oposició i amb un govern que es podria esfondrar si acceptés cap concessió, les iniciatives diplomàtiques de França, el Regne Unit i el Canadà podrien tenir un efecte limitat a curt termini, ressalta el mateix portal. Tanmateix, el canvi d’actitud d’aquestes potències podria generar més pressió internacional, també sobre Trump, i posar Israel en una posició incòmoda dins l’arena global. El futur de Palestina continua ple d’interrogants, però el consens internacional al seu voltant es fa cada vegada més evident.