A 12.000 metres d’altura, un viatge en avió sol ser sinònim de relaxar-se, veure una pel·lícula, menjar alguna cosa i, amb sort, aprofitar per dormir una estona. Però, encara que sembli que ens allunyem del món i de tots els seus problemes, la realitat és ben diferent. Ni la distància ni el cel t’allunyen dels conflictes i desastres que passen a la terra, i això es tradueix en un impacte directe als vols que agafem.
Si t’atures a mirar una de les webs que mostren en temps real els avions que volen per tot el món, com FlightRadar24, veuràs una gran quantitat d’avions a l’aire. Però també veuràs uns buits enormes, com forats al cel, on no hi ha cap vol: les conegudes zones prohibides o “no-fly zones”. Aquestes àrees queden tancades sovint perquè hi ha perill per als avions, sigui per conflictes armats o per riscos naturals.
Ara mateix, el conflicte que s’ha agreujat al Pròxim Orient, entre Israel i Iran, és el nou motiu que ha fet aparèixer aquests grans buits en una zona abans plena de trànsit aeri. Aquests conflictes, que també inclouen la guerra a Ucraïna i tensions en altres punts del món, obliguen les aerolínies a canviar les seves rutes, la qual cosa suposa més temps de vol, més consum de combustible i, en definitiva, més costos.
Els riscos de cada ruta (i el cost)
Per exemple, segons Tony Stanton, expert en aviació a Austràlia, els vols sense escales entre Londres i Hong Kong han d’afegir ara dues hores més per evitar volar sobre Iran o Israel. Tal com recull la CNN, aquestes hores extra fan que el combustible que es consumeix augmenti molt, ja que un Boeing 777 pot gastar al voltant de 7.000 dòlars –uns 6.000 euros– en combustible per hora de vol. Això sense comptar les despeses addicionals de la tripulació, les taxes d’ús de l’espai aeri o la pèrdua d’ingressos per possibles retards o cancel·lacions.
Els pilots i les companyies tenen equips especialitzats que estudien cada dia quins són els riscos de cada ruta, i sovint decideixen fer desviaments molt grans per assegurar que els avions no s’apropin a zones perilloses. A més, en alguns casos no només es tracta de la guerra, sinó també de la seguretat tecnològica: en zones de conflicte, pot haver-hi interferències amb els sistemes de navegació per satèl·lit, cosa que fa que el pilot pugui rebre informació falsa sobre la seva posició.
Aquestes restriccions també afecten molt els vols regionals, especialment entre Àsia Central i destinacions al Pròxim Orient com Dubai o Doha. Abans, bona part del vol travessava espais aeris com el d’Iran; ara, en canvi, els avions han de passar per corredors més estrets, com els que passen per Turquia, l’Aràbia Saudita o Egipte. Això fa que l’espai per on poden volar més avions alhora sigui menor i que la feina dels controladors aeris sigui més complexa.
La natura també posa límits
Però no tot són conflictes armats. La natura també posa límits. L’erupció d’un volcà pot ser igual de perillosa, o més, per als avions. El cas més conegut és el de l’erupció del volcà islandès Eyjafjallajökull, el 2010, que va paralitzar l’espai aeri d’Europa durant dies, afectant més de 10 milions de passatgers i causant pèrdues de més d’1.700 milions de dòlars –1.500 milions– a les aerolínies. Ara mateix, una erupció a prop de Bali recorda que aquests perills naturals poden aparèixer en qualsevol moment i afectar rutes globals.
El resultat de tot això és que els avions han de fer més voltes, consumir més recursos i dependre encara més d’una logística molt complexa. Aquesta realitat ha convertit la gestió de rutes en un autèntic maldecap per a les companyies aèries, que han de buscar l’equilibri entre seguretat, costos i satisfacció dels passatgers.