El Congrés del Perú ha destituït aquest dijous a la nit, de manera exprés, la presidenta Dina Boluarte després d’aprovar quatre mocions de vacança (destitució) per declarar la seva “incapacitat moral permanent” davant l’augment de la inseguretat ciutadana i el creixement del crim organitzat, quan falten només sis mesos per a les eleccions generals de 2026.
El Parlament peruà ha aprovat les quatre mocions per retirar Boluarte del càrrec amb 122 vots a favor de 130, una xifra àmpliament superior als 87 necessaris per fer efectiva la destitució. La presidenta no s'ha presentat a l’hemicicle per exercir la seva defensa, fet que ha permès que el procés avancés amb celeritat.
Dina Boluarte, la primera dona a presidir el Perú, posa així fi a un mandat de dos anys i deu mesos, després d’haver assumit la presidència a finals de 2022, en substitució del seu antecessor, Pedro Castillo (2021–2022), de qui havia estat vicepresidenta. Boluarte va mantenir-se al poder gràcies al suport de diversos partits de dreta que controlaven el Congrés, els mateixos que ara han impulsat i votat la seva sortida.
"Incapacitat moral permanent"
El text llegit abans de la votació al Congrés ha establert que es declarava la “incapacitat moral permanent de la presidenta de la República i la vacança de la presidència”, en aplicació de l’article corresponent de la Constitució peruana. En conseqüència, s’activava el mecanisme de successió constitucional, segons el qual, en absència de vicepresidents, el president del Congrés —actualment José Jerí, de tendència dretana— assumeix la màxima magistratura de l’Estat.
Boluarte no ha anat al Parlament per defensar-se, i el president del Congrés ha anunciat que, atesa la seva absència, es continuaria amb el procediment de destitució. “Atès que ha estat convocada i no s’ha presentat, es procedirà amb el procés de vacança”, ha afirmat Jerí. Tot seguit, alguns parlamentaris han proposat saltar-se el debat i passar directament a la votació, decisió que finalment s'ha imposat.
Mentrestant, els advocats de Boluarte han criticat el desenvolupament del procés. El lletrat Juan Carlos Portugal ha publicat a la xarxa X que la presidenta no assistiria a la sessió perquè no es complien les garanties mínimes d’un “degut procés parlamentari”. Ha argumentat que el dret a la defensa requereix un temps raonable per preparar-se i que el Congrés havia renunciat a aquesta garantia. “No convalidarem aquest procés ni acudirem al Parlament en aquestes condicions”, ha sentenciat. Un altre advocat, Joseph Campos, ha explicat a TV Perú que ha recomanat a la presidenta no assistir-hi, ja que desconeixien el contingut complet de les mocions presentades en contra seva.
Totes les mocions de destitució han estat admeses amb més de 113 vots i el Congrés també ha aprovat convocar immediatament Boluarte amb 118 vots a favor, cosa que superava àmpliament la majoria qualificada requerida. El procés s'ha tornat irreversible quan els partits de dreta que fins ara la sostenien al poder —i que havien facilitat el seu govern des de 2022— li han retirat el suport. Entre els promotors hi havia formacions com Renovación Popular, del conservador Rafael López Aliaga, actual alcalde de Lima, i Podemos Perú, de l’empresari José Luna.
Boluarte, sola i sense aliats
Durant la jornada, les mocions s'han acumulat de manera sobtada i sense avís previ, deixant Boluarte completament sola i sense aliats polítics. Fins aleshores, havia governat amb el suport dels mateixos grups que li havien permès desmarcar-se del projecte polític de Pedro Castillo, destituït després d’intentar frustradament un autocop.
Boluarte deixa el càrrec com la presidenta més impopular de Llatinoamèrica, amb només un 3% d’aprovació segons diverses enquestes. La seva imatge es va deteriorar profundament per la mort de més de 50 manifestants durant la repressió de les protestes que reclamaven eleccions anticipades després de la caiguda de Castillo, així com per diverses investigacions per presumpta corrupció.
Amb la seva destitució, el president del Congrés, José Jerí, assumirà de manera interina la presidència del país fins a la celebració de nous comicis, convertint-se així en el setè cap d’Estat del Perú des del 2016. Des d’aleshores, el país ha viscut una gran inestabilitat política, amb successius mandats de Pedro Pablo Kuczynski (2016–2018), Martín Vizcarra (2018–2020), Manuel Merino (2020), Francisco Sagasti (2020–2021), Pedro Castillo (2021–2022) i, finalment, Dina Boluarte (2022–2024).