La Comissió de Venècia del Consell d'Europa ha aprovat un dictamen en el qual assegura que veu problemes de "politització externa i interna" en les dues propostes de models d'elecció dels dotze vocals judicials que formen el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), juntament amb vuit juristes, que va plantejar l’òrgan de govern dels jutges espanyol per reformar el sistema actual, després que el PP i el PSOE pactessin repartir-se el nomenament de deu vocals cada un i altres mesures per no repetir el bloqueig de la renovació del poder judicial, que va durar més de cinc anys. Les dues propostes van ser plantejades pels dos grups que hi ha al CGPJ —conservadors i progressistes—, i amb plantejaments oposats.
En el dictamen, comunicat aquest divendres i avançat per l’agència Europa Press, la Comissió de Venècia recorda que els membres d'institucions com el CGPJ "han de ser jutges triats pels seus parells de manera que es garanteixi una àmplia representació del poder judicial"; no obstant això, avisa que el sistema d'elecció ha d'estar protegit no sols de "la influència política externa" sinó també de "la politització interna". "És a dir, no sols de la interferència directa d'actors polítics, sinó també de la dependència indirecta o l'alineació amb aquests actors, en particular a través de les associacions judicials", apunta. Segons ha anunciat la Comissió de Venècia en una nota informativa, el text íntegre del dictamen es farà públic el 13 d'octubre vinent.
Dues propostes oposades
La Comissió de Venècia es pronuncia a petició de la presidenta del CGPJ, Isabel Perelló, que es va dirigir a l'òrgan consultiu del Consell d'Europa després que el Ple del CGPJ aprovés al febrer les dues propostes que van sorgir en el seu si —una del bloc conservador i una altra del progressista— sobre el model d'elecció dels vocals. En concret, els vocals del Consell General del Poder Judicial Isabel Revuelta de Rojas i José María Fernández Seijo van participar aquest dijous en la sessió plenària de la Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret (Comissió de Venècia) per a presentar la proposta de l'òrgan de govern dels jutges sobre la nova forma d'elecció dels vocals de procedència judicial.
El sector conservador va proposar que en l'elecció dels dotze vocals de procedència judicial votessin tots els jutges i magistrats pertanyents a totes les categories judicials que es trobin en servei actiu en el moment de publicar-se la convocatòria. És a dir, que advoquen perquè aquests dotze vocals siguin triats pels seus parells "sense participació del Parlament o de l'Executiu en cap fase del procés de selecció".
Per part seva, el bloc progressista va plantejar que els jutges participessin de manera "directa" en l'elecció dels dotze vocals judicials, però amb l'aval posterior de les Corts Generals. Segons van detallar, el procés es dividiria en dues fases: la de participació, que inclouria a tots els membres de la carrera judicial que es trobin en servei actiu; i la d'elecció, on entraria el Congrés.
La Comissió de Venècia subratlla que "les dues opcions desenvolupades pel CGPJ difereixen principalment en la participació del Congrés en el procés electoral". Al seu judici, la proposta dels conservadors "compleix amb l'estàndard d'elecció entre parells, però no és suficient per a descartar la politització interna", i recomana que s'adoptin "mesures addicionals".
Sobre la proposta dels progressistes, sosté que "si bé introdueix una fase d'elecció directa pels jutges, no compleix amb l'estàndard d'elecció entre parells, ja que deixa la decisió final en mans d'un òrgan polític".
Adaptar-se a la norma europea
En el seu dictamen, la Comissió de Venècia recorda que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha determinat que "quan s'estableix un consell judicial, les autoritats han de tenir l'obligació de garantir la seva independència dels poders executiu i legislatiu per a, entre altres coses, salvaguardar la integritat del procés de nomenament judicial".
Precisa que les normes europees estableixen que els membres judicials del consell judicial han de ser jutges triats pels seus parells, de manera que es garanteixi una àmplia representació de la judicatura. I afegeix que els membres no jutges del consell judicial, per part seva, poden ser triats pel Parlament per majoria qualificada, "proporcionant així legitimitat democràtica i evitant el corporativisme". I conclou que la reforma en qüestió hauria de "posar d'acord l'actual sistema d'elecció dels membres judicials del CGPJ amb les normes europees" sobre elecció pels parells.
Crítiques al Suprem
L'òrgan europeu s'ha pronunciat aquest divendres després d'haver visitat Espanya al setembre i haver-se reunit amb vocals conservadors i progressistes del CGPJ, associacions de jutges, membres de la societat civil, la sala de govern del Tribunal Suprem i el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños.
També va mantenir trobades amb el president del Senat, Pedro Rollán, i grups parlamentaris de la cambra alta, així com portaveus de Justícia del Congrés, l'Associació de Fiscals i representants del Consell General de l'Advocacia. Precisament, els integrants d'ERC i de Junts van aprofitar per denunciar als membres de la Comissió de Venècia que el Suprem no aplicava la llei d'amnistia, que l'òrgan europeu va avalar.