El president de Colòmbia, Gustavo Petro, porta setmanes, si no mesos, trampejant el temporal en què s'ha convertit el seu mandat al capdavant de la nació llatinoamericana. El passat diumenge, Juan Diego Quesada, periodista de El País, va exposar unes gravacions realitzades a Álvaro Leyva, qui fou la mà dreta de Petro i el seu canceller (ministre d'Exteriors), en les quals se certifica que Leyva va viatjar als Estats Units per reunir-se amb assessors propers a l'administració de Donald Trump per buscar el seu suport per fer caure el govern de Petro. D'altra banda, Laura Sarabia, persona molt propera al president colombià des de l'inici de la legislatura, i la tercera persona que ocupa la cancelleria, va presentar la seva dimissió el passat dijous per desavinences amb l'equip del president.

Gustavo Petro va assumir la presidència de Colòmbia l'agost del 2022, després d'una històrica victòria a les eleccions presidencials d'aquell mateix any en les quals, per primera vegada en la història democràtica del país colombià, un candidat de les esquerres guanyava els comicis. Des d'aleshores, les seves promeses electorals, que es van concretar en grans reformes del sistema sanitari, de les pensions, de la llei laboral, del sistema tributari i, fins i tot, de la llei electoral, li han costat disputes a tots els fronts per aprovar-les, el que no ha aconseguit en tots els casos. Les dificultats que ha travessat el seu govern per impulsar les reformes al poder legislatiu l'ha enfrontat amb els seus ministres (58 en tres anys), així com amb membres de la coalició política, anomenada "Pacte Històric", que el va dur a la presidència.

Però els problemes amb el legislatiu i els partits per tirar endavant les seves reformes no han estat el seu únic problema. Ja des de l'inici de la campanya, la relació amb la seva vicepresidenta, Francia Márquez, no ha estat fàcil. Les disputes entre ambdós eren evidents i Petro va resoldre defenestrant-la de l'executiu en una de les múltiples crisis de govern que s'han viscut al país caribeny des del 2022. Leyva desitjava que fos la vicepresidenta Márquez qui substituís a Petro, de qui als àudios diu que "està per sobre d'ell". De fet, Petro ha acusat la seva vicepresidenta d'estar al costat de Leyva en els seus plans per derrocar-lo, acusació que ella ha negat rotundament i de la qual Petro no té cap prova.

Leyva el volia fora

Una d'aquestes crisis, l'any 2024, va suposar la sortida del govern de Álvaro Leyva, després de la seva inhabilitació per haver cancel·lat de forma irregular la licitació per a l'emissió dels passaports. Leyva és l'home que ha estat acusat d'intentar ordir una xarxa de suports, tant nacionals com internacionals, per fer fora del poder a Petro. Les gravacions difoses per El País indiquen que Leyva va viatjar fins a Washington amb la intenció de reunir-se amb el secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, perquè aquest l'ajudés a exercir una "pressió internacional" que acabés amb la sortida del poder del president de Colòmbia. En un dels àudios, es pot sentir a Leyva dir que "s'ha de fer fora aquest tipus", i que s'havia de comptar amb "actors armats i no armats".

En paral·lel a aquesta campanya per desallotjar a Petro del poder, Leyva va començar a publicar una sèrie de cartes a les xarxes socials en les quals assegurava que Petro és drogoaddicte. En elles explicava episodis de comportaments erràtics del president o d'absències momentànies inexplicables, i assegurava que Sarabia, la seva mà dreta i recentment dimitida responsable d'Exteriors, li subministrava les dosis i ocultava els seus vicis. Tant Petro com Sarabia van assegurar que les acusacions de Leyva eren difamatòries.

Noves sortides, amb polèmica

L'última polèmica en el desgovern de Petro ha estat la sortida de l'executiu de qui fou una de les seves persones més properes des de la seva arribada al poder, Laura Sarabia. Sarabia, de 31 anys, havia ocupat diferents posicions dins del gabinet de Petro fins a aconseguir, el gener de 2025, la cartera d'Exteriors. Tot i veure's esquitxada per alguns escàndols, afins i detractors sempre han destacat la seva agilitat i capacitat de gestió en un govern qüestionat per l'absència d'ambdues característiques. 

Tot i que Sarabia no ha fet públiques les raons de la seva sortida de l'executiu, un nou episodi en la polèmica dels passaports, que ja va suposar la inhabilitació d'un dels predecessors de la jove política a la cancelleria, hauria estat la raó principal.

Leyva, quan encara era ministre d'Exteriors, va suspendre la licitació que havia guanyat una empresa privada per la fabricació dels passaports colombians, al·legant que no hi havia hagut lliure competència en la contractació, decisió que el va dur fins a la inhabilitació. Ara, Sarabia hauria decidit estendre el contracte amb l'empresa Thomas Greg & Sons, ja que el govern no ha trobat cap altra solució viable tot i tenir un pacte firmat amb Portugal perquè la Impremta Nacional de Colòmbia adquireixi els coneixements per fabricar els passaports. La decisió de Sarabia va ser revertida per un dels nous i controvertits membres del nucli dur de Petro, un polèmic pastor evangèlic, el que hauria provocat un enfrontament entre els dos, que ha acabat amb la sortida de la primera de l'executiu colombià.

Governant entre el caos

Petro governa entre el caos. I per poder tirar endavant amb les seves reformes més ambicioses, quan només li queda un any al capdavant del país caribeny, impulsa una consulta popular perquè sigui la ciutadania, segons la seva visió, la que aprovi les reformes principals, com la de salut, i altres plans del govern. Tot i que molts, tant des de l'esquerra com la dreta, s'oposen a la proposta del president, n'hi ha d'altres que l'animen a intentar aconseguir els 13,6 milions de vots necessaris per aprovar el referèndum quan la seva popularitat és del 26%.

Amb tot, al president de Colòmbia, que gestiona al mateix temps dimissions, escàndols de corrupció, la polèmica consulta popular, relacions exteriors tenses amb els Estats Units, l'assassinat d'un rival polític i, fins i tot, un complot per intentar fer-lo fora del poder, li queden 13 mesos a la presidència per afrontar les reformes pendents i reconduir el seu executiu, submergit en el desconcert.