Fa fred. S’investiga el PSOE per corrupció, els Pujol per evasió i Mazón per cara dura. Les estrelles Michelin perden brillantor i el Barça es queda sense esplendor. Però de totes les notícies, em quedo amb la publicada ahir en aquest diari per Anna Solé Sans parlant de la cuffing season.

El 1992 es va estrenar Dona blanca soltera busca. Allie Jones acaba de trencar amb el seu nòvio i busca algú que li faci companyia i que comparteixi les despeses del pis de Manhattan. L'escollida és Hedy Carlson, una noia que ha perdut la seva germana bessona i que veu en l’Allie un model a seguir... Però el cuffing season no va de pagar el lloguer. És el període en què els solters busquen una relació més o menys romàntica per passar els mesos més foscos i freds de l’any. Un fer-se companyia fins al bon temps, vaja. De manera que si getting cuffed es refereix a entrar en una relació compromesa, cuffing season és només una temporadeta.

Es veu que les cerques a internet relacionades amb sexe mostren pics tant a l’estiu com a l’hivern, i hi ha estudis que indiquen un augment de l’activitat sexual al voltant de Nadal

Es veu que les cerques a internet relacionades amb sexe mostren pics tant a l’estiu com a l’hivern, que hi ha estudis que indiquen un augment de l’activitat sexual al voltant de Nadal i que les aplicacions de cites també reflecteixen aquesta tendència. I tot pel fred… i pel Nadal. Perquè, clar, passem més temps a casa i les apps de cites van que volen. Però és que veiem la família i el nostre cercle social durant les festes i, encara que no hi hagi pressió explícita, doncs mira, hi és.

I després hi ha la biologia. Afecta? Llegeixo amb fruïció en el text de l’Anna Soler Sans que algunes espècies es reprodueixen només en certes estacions. Concretament, les vaques, que necessiten pastures fresques quan neixen les cries. No hi havia pensat mai. Però, clar, els humans ens podem reproduir quan ens dona la gana. O, millor dit, quan podem. Una altra cosa són els nostres neurotransmissors. Si fa fred, podem tenir una mica de depressió i això pot influir en la libido. I la disminució de la llum del sol redueix els nivells de serotonina i això afecta l’humor i l’energia. Però, alhora, això mateix ens pot empènyer a buscar el contacte per estar millor. Ara bé, jo crec més en l’efecte cova. En la cosa atàvica de buscar tenir algú al costat per mantenir-se calent durant l’hivern. I, especialment les dones, que sempre han tingut més percepció de fred. Diuen que n’hi ha que abans de posar-se al llit en xandall i mitjons hi passen l’assecador amb aire calent. Diuen.

En fi, que estem a punt de viure, si no la vivim ja, la tempesta perfecta causada pel clima, la cultura, la tecnologia i la biologia. La tempesta perfecta que porta el solter o soltera a buscar amb qui passar el fred de l’hivern. Ara, compte, a Dona blanca soltera busca sorgeix una gran amistat entre les protagonistes. Però a poc a poc la cosa pren un rumb una mica perillós i asfixiant. De manera que si teniu sospites que la cosa no anirà bé, hi ha una alternativa millor: hivernar. Com fa l’os bru, l’eriçó, la marmota, la serp, la tortuga, la granota o la salamandra. Tots ells no sabran fins d’aquí a uns mesos com acaba el PSOE, els Pujol o el Barça. Com nosaltres, vaja.