Colòmbia afronta la recta final de les hores més decisives després del terratrèmol de magnitud 7,4 que dilluns va sacsejar el país, amb centenars d’edificis afectats i equips d’emergència treballant contra rellotge. Però, mentre s’acosta el límit de les 72 hores considerades crítiques per trobar supervivents sota la runa, el govern de la recentment estrenada presidència d’Abelardo de la Espriella ha hagut d’afrontar la seva primera gran controvèrsia: la gestió de l’ajuda internacional.
Diversos països i organismes van oferir equips de rescat i material humanitari immediatament després del sisme. Però, durant les primeres hores, les autoritats colombianes no van formalitzar peticions d’ajuda i van limitar les opcions d’entrada de grups estrangers. L’ONU va confirmar dimarts que no havia rebut cap sol·licitud oficial de Bogotà, mentre Mèxic mantenia preparats subministraments i 255 militars a l’espera d’autorització.
Ajuda en comptagotes
La situació va contrastar amb la resposta internacional al terratrèmol que va afectar Veneçuela al juny. En aquell cas, el govern veneçolà va acceptar ràpidament desenes d’equips estrangers de recerca i rescat. A Colòmbia, en canvi, la coordinació ha estat més lenta i ha quedat condicionada per criteris de certificació i per una estructura administrativa encara en plena transició.
El problema té també una dimensió política. De la Espriella va assumir la presidència divendres i el canvi de govern es va produir sense un traspàs formal entre les administracions sortint i entrant. La Unitat Nacional per a la Gestió del Risc de Desastres, l’organisme encarregat de coordinar la resposta, no va tenir nou director fins dimecres, quan David Tamayo Roldán va assumir el càrrec.
La politòloga Sandra Borda, de la Universitat dels Andes, considera que aquesta successió precipitada ajuda a explicar els "curtcircuits" en la gestió de l’emergència. Però també ha assenyalat una altra qüestió més incòmoda: la possible desconfiança del nou executiu envers determinats actors internacionals.
Colòmbia nega haver rebutjat l'ajuda per motius polítics
El govern nega haver rebutjat països per motius polítics. El ministre d’Exteriors, Omar Bula, ha assegurat que Colòmbia no ha exclòs cap país i que treballa amb els seus socis "sense cap consideració ideològica o política". El nou responsable de la gestió del risc, però, ha explicat que inicialment només es van sol·licitar equips de rescat dels Estats Units, El Salvador, l’Equador i Israel, que eren els que consideraven que complien els requisits de certificació necessaris.
Amb les hores avançant, la posició del govern ha començat a flexibilitzar-se. Els Estats Units han confirmat l’enviament d’equips de cerca i rescat de Virgínia i Califòrnia, després de rebre una petició oficial colombiana. El Perú també hi enviarà voluntaris. I Mèxic, després de dies d’espera, ha aconseguit coordinar finalment l’enviament de 19,5 tones d’ajuda acompanyades de militars especialitzats.
La contradicció és difícil d’ignorar: mentre cada hora redueix les possibilitats de trobar persones amb vida, Bogotà ha dedicat una part preciosa d’aquest temps a decidir qui podia ajudar-la i en quines condicions. La crisi humanitària ha acabat convertida, així, en el primer test de coordinació —i de confiança internacional— del nou govern colombià.