Nova York ha parlat amb claredat i el missatge ressona més enllà dels seus límits: la ciutat més gran dels Estats Units ha elegit com a nou alcalde Zohran Mamdani, un polític jove, d’orígens ugandesos i de conviccions socialistes, cosa que representa un gir profund en la manera d’entendre el poder municipal. A partir de l’1 de gener, Mamdani es convertirà en el regidor més jove en un segle i en el primer alcalde musulmà d’una metròpoli marcada encara pel record de l'11 de setembre de 2001.
La seva victòria no ha estat casual. Mamdani ha derrotat figures tan consolidades com l’exgovernador Andrew Cuomo, que competia com a independent amb el suport explícit de Donald Trump, i el republicà Curtis Sliwa. L’èxit de Mamdani, però, no s’explica només per la seva habilitat electoral, sinó perquè ha sabut llegir millor que ningú l’estat d’ànim d’una ciutadania fatigada per la crisi del cost de la vida.
Nova York, la ciutat impossible
La seva campanya ha girat entorn d’una idea central: fer que Nova York torni a ser assequible per als que la fan funcionar. Amb un llenguatge directe i adaptat a les xarxes socials, Mamdani ha defensat un programa d’inspiració socialista que inclou impostos més alts per a grans fortunes i corporacions, la congelació dels lloguers més elevats, el transport públic gratuït i una aposta decidida pel benestar infantil universal. Aquest discurs ha trobat ressò entre joves, treballadors precaris, comunitats d’immigrants i petits comerciants, un mosaic humà que s’ha convertit en la seva nova base de suport.
L’impuls de Mamdani s’ha vist reforçat pel suport de l’ala progressista del Partit Demòcrata, encapçalada per Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez. La seva victòria suposa una consolidació d’aquest corrent dins d’un partit sovint dividit entre pragmatisme i idealisme. En paral·lel, és una derrota simbòlica per a les elits financeres de la ciutat: figures com Bill Ackman o Michael Bloomberg van invertir desenes de milions de dòlars per frenar-lo, sense èxit.
Un altre factor clau ha estat la participació històrica, la més alta des del 1969 en unes municipals. Més de dos milions de novaiorquesos van acudir a les urnes, amb percentatges propers als d’unes presidencials en districtes com Queens o Brooklyn. Aquest entusiasme contrasta amb l’apatia que va marcar les eleccions que van dur Eric Adams a l’alcaldia fa quatre anys, en ple debat sobre seguretat i criminalitat.
Amb un exèrcit de 100.000 voluntaris, Mamdani ha aconseguit reactivar l’esperança progressista i construir una coalició transversal: joves activistes, treballadors del sector del taxi, comunitats del sud d’Àsia i famílies de classe mitjana. La seva campanya ha recuperat l’esperit de mobilització que molts associaven a l’era Obama.
La reacció de Trump
No tot han estat aplaudiments. Donald Trump ha reaccionat amb amenaces velades, insinuant possibles retallades de fons federals per a la ciutat. Mamdani, però, ha respost amb fermesa: “No ens deixarem intimidar”, va declarar abans de saber-se vencedor. El triomf de Mamdani, més enllà de la dimensió local, marca un punt d’inflexió en la política nord-americana: demostra que un missatge radicalment redistributiu pot conquerir el cor d’una de les capitals del capitalisme global. Nova York torna a ser, un cop més, un laboratori del futur polític dels Estats Units.