Aquest divendres 3 de juny es compleixen cent dies de l'inici del primer atac militar de l'exèrcit rus sobre territori ucraïnès. En poc més de tres mesos, la preocupació per la guerra ha deixat enrere el record de la pandèmia i tots els agents –sent la Unió Europea un dels més destacats- han destinat bona part dels seus recursos a la resolució del conflicte. Si bé la contundència de les accions que han emprès els 27 no té precedents, els experts consideren que la UE té encara un ampli marge d'actuació. Alguns reclamen una resposta militar "més forta", d'altres exigeixen més ajut financer a Ucraïna i tots coincideixen que cal anar més enllà amb les sancions per debilitar l'economia russa, amb el gas com a principal font d'ingressos.

En termes generals, les veus contactades per l'ACN consideren que la Unió Europea pot fer més del que ha fet fins ara, sigui donant suport a Ucraïna o castigant l'economia russa. "El que tenim sobre la taula pot semblar insuficient per molts", apunta la investigadora especialitzada en política exterior del 'think-tank' CEPS, Tinatin Akhvlediani, en declaracions a l'ACN. No obstant això, també subratlla l'enorme dificultat que suposa arribar a acords dins el club comunitari –les decisions han de ser unànimes- i destaca que, tenint en compte la trajectòria de la UE, les accions que està duent a terme contra el règim de Vladímir Putin "son d'una escala molt significativa".

L'energia és, sense dubte, l'àmbit que genera més debats. Des de l'esclat de la guerra, la UE ha prohibit les importacions de carbó i altres combustibles fòssils, ha aturat les exportacions a Rússia de carburants per a reactors i recentment ha impulsat un embargament del petroli rus que arriba a través d'oleoductes. Malgrat tot, el club comunitari encara no ha intervingut en el mercat del gas, el gran pilar de l'economia russa. Segons Akhvlediani, el següent pas lògic de la UE passaria per actuar en aquesta direcció, però ho veu complicat. "El risc és molt gran; pot danyar l'economia europea i tenir grans costos pels ciutadans", comenta. A banda, dubta de si els estats seran capaços d'arribar a un acord, i més després de les diferències que van aparèixer en el darrer debat sobre l'embargament del petroli rus.

Els canvis en l'estratègia russa

Putin ha hagut de fer canvis d'estratègia al llarg d'aquests cent dies de guerra i ha passat de voler ocupar tot Ucraïna a posar en marxa ofensives cada vegada més localitzades per capturar ciutat per ciutat. De dues setmanes com a màxim a una campanya militar sense terminis; la realitat damunt el terreny i la resistència de les tropes ucraïneses han obligat a Rússia a fer canvis d'estratègia a mesura que passen els dies. "Ucraïna ha obligat el president rus a rebaixar els seus objectius militars en dues ocasions", va indicar aquesta setmana l'Estudi de la Guerra (ISW) amb seu als EUA.

Sancions

La Unió Europea va aprovar aquest dijous el sisè paquet de sancions contra Rússia, que inclou l'embargament al petroli per via marítima. En una reunió d'ambaixadors, els 27 van donar llum verda al paquet després de l'acord polític d'aquesta setmana dels caps d'estat i de govern. El paquet final, però, no inclou a la llista negra el patriarca Ciril I, un fet que suposa una cessió més a Hongria per tal de desbloquejar la nova ronda de sancions contra Rússia per la invasió d'Ucraïna. Es tracta d'una figura pròxima al president rus, Vladímir Putin, i ha estat polèmic per no haver condemnat l'atac rus. La prohibició d'importar petroli rus per via marítima és la principal mesura del paquet. Sumat al compromís de països com Alemanya o Polònia de reduir les importacions aquest any, la Unió Europea estima que pot rebaixar un 90% les compres de cru rus aquest any. 

Gairebé set milions de refugiats

Amb més de sis milions i mig de refugiats d'Ucraïna que han anat principalment als països veïns, la Unió Europea va activar per primer cop al març la directiva de Protecció Temporal, que dona protecció temporal immediata als refugiats ucraïnesos. Amb aquest mecanisme, que existia des del 2001 però mai s'havia arribat a utilitzar, els refugiats ucraïnesos obtenen permís de residència i treball als refugiats, entre altres drets, a tot el club comunitari. A més, la UE ha donat ajuda financera als països fronters amb Ucraïna, que són els que acullen més refugiats. S'han destinat 17.000 milions d'euros als estats membre que acullen refugiats que han fugit d'Ucraïna, però també s'han donat diners a països que no formen part de la UE, com Moldàvia.

Crims de guerra

Vadim Xiximarin, el primer presoner rus jutjat per crims de guerra a Ucraïna, ha estat condemnat a cadena perpètua per la justícia ucraïnesa. El jove soldat, de només 21 anys, ha argumentat el tribunal, va disparar a un civil que anava amb bicicleta i desarmat. La víctima, un home de 62 anys, Alexandre Xelipov, no havia mostrat cap mena d'agressivitat. Per la seva banda, l'Eurocambra ha reclamat crear un tribunal especial per jutjar l'atac rus a Ucraïna. En una resolució aprovada a principis del mes de maig, els eurodiputats van demanar establir aquest tribunal especial per tal de jutjar els líders russos responsables de la guerra, inclosos alts càrrecs polítics i militars