La CDU ha viscut a Berlín i a Mecklenburg-Pomerània un dels pitjors caps de setmana electorals de la seva història. A la capital, els conservadors han passat del 28,2% al 18,8% i han perdut el govern davant d’una Die Linke disparada. A Mecklenburg-Pomerània, el desastre encara és més profund: amb un 4,9%, la CDU queda fora del Parlament regional per primera vegada en la història de la República Federal. El resultat arriba després de la derrota a Saxònia-Anhalt, on fa dues setmanes els conservadors van perdre 19,9 punts. Segons el diari alemany Die Zeit, la seqüència (-8,4 punts a Mecklenburg-Pomerània, -9,4 a Berlín i -19,9 a Saxònia-Anhalt) constitueix una sèrie negativa sense precedents per a la CDU.
La resistència de Merz
Merz no ha plantejat cap dimissió i defensa mantenir el rumb del govern. Després de les eleccions, el canceller va insistir en la necessitat de continuar amb les reformes. La qüestió ara és quant de temps pot mantenir aquest discurs davant la pressió interna. Si bé el canceller ha qualificat el resultat de Mecklenburg-Pomerània de "desastre", ha reafirmat el seu compromís i la seva voluntat de tirar endavant les reformes. La seva continuïtat, però, ja genera debat dins del partit: després de la derrota a Saxònia-Anhalt, el vicepresident de la CDU de Mecklenburg-Pomerània, Tino Schomann, va arribar a reclamar que Merz deixés el càrrec. Alhora, els vuit presidents autonòmics de la CDU han tancat files amb el canceller i han rebutjat obrir una discussió sobre el seu futur. En aquest sentit, i segons el tabloide Bild, la insatisfacció amb el govern federal ha estat un dels factors que ha contribuït a la desfeta electoral de la CDU.
El mateix diari recull l’anàlisi de Hermann Binkert, director de l’institut INSA, segons el qual "el desgast de la CDU a escala federal es trasllada de ple als resultats regionals". Les dades d’Infratest Dimap —institut alemany d’investigació d’opinió pública i d’anàlisi electoral— apunten també cap a la responsabilitat de Merz: aproximadament un 30% dels electors que no han votat la CDU a Berlín i Mecklenburg-Pomerània asseguren que haurien pogut votar aquest partit si Merz no fos canceller.
Però Die Zeit planteja una explicació més incòmoda: potser el problema no és només Merz, sinó les reformes que representa. El portal assenyala que la CDU encara havia guanyat vots al març, a Baden-Württemberg i Renània-Palatinat, quan els seus plans de reforma encara no s’havien concretat. Ara, després de fer-los públics, ha encadenat tres derrotes contundents.
Die Linke fa història a Berlín
L’altra gran història de la nit és l’ascens de Die Linke. La formació ha obtingut un 25,7%, més del doble que el 12,2% del 2023 i el seu millor resultat històric a Berlín. La seva candidata, Elif Eralp, d’origen turc, ha convertit l’habitatge en el centre de la campanya. Així, Eralp planteja aplicar un "Mietendeckel" als habitatges de titularitat pública, crear una oficina regional de protecció dels llogaters per perseguir pujades il·legals i impulsar la socialització de les grans empreses immobiliàries. La candidata defensa aplicar el resultat del referèndum del 2021, que va avalar socialitzar les empreses amb més de 3.000 habitatges. Segons Eralp, això permetria que més pisos passessin a mans públiques i donaria a Berlín més capacitat per influir sobre els preus.
Segons el Tagesschau, el 37% dels berlinesos considera que Die Linke és el partit que millor pot garantir habitatge assequible. El resultat és especialment contundent entre els joves: la formació ha obtingut el 43% entre els electors de 16 a 24 anys, segons les dades recollides per Die Zeit.
El partit haurà de negociar ara amb l'SPD i Els Verds per intentar formar govern. La suma de les tres forces arriba al 52,1% dels vots, una dada que, segons el mateix portal, situa l’esquerra berlinesa en nivells semblants als de fa una dècada.
AfD: doble creixement, dos escenaris
L’AfD —la formació d'extrema dreta— també consolida l’ascens, encara que amb intensitats diferents. A Berlín passa del 9,4% del 2023 al 16,3%; a Mecklenburg-Pomerània salta del 16,7% al 38,2%, més del doble. La diferència és que a Berlín queda tercera, mentre que a Mecklenburg-Pomerània és primera força.
Però el més revelador és d’on surten aquests vots. Segons les dades d’Infratest Dimap recollides per Tagesschau, a Mecklenburg-Pomerània l’AfD ha captat uns 66.000 antics abstencionistes, 48.000 antics votants de l’SPD i 32.000 de la CDU. A Berlín, la formació també ha crescut, sobretot, a costa de l’abstenció i de la CDU: uns 61.000 antics no votants i 60.000 electors que el 2023 havien optat pels conservadors s’han decantat ara per l’AfD.
El creixement de l’extrema dreta, per tant, no es limita a consolidar el seu electorat habitual, sinó que també erosiona les dues grans forces tradicionals. I això té conseqüències especialment importants per a la CDU de Merz, que veu com una part significativa dels seus antics votants opta per l’AfD mentre que la resta es desplaça cap a altres opcions o deixa de votar. Malgrat tot, l’èxit electoral no es tradueix —per ara— en capacitat de govern: els altres partits han descartat formar una coalició amb la formació.
Schwesig pot continuar
L’AfD ha guanyat Mecklenburg-Pomerània, però això no li garanteix el govern. L'SPD de Manuela Schwesig ha quedat segona, amb un 35,5%, mentre que Die Linke obté un 6,5% i els Els Verds un 5,7%. La suma dels tres partits permet una majoria parlamentària i obre la porta a la continuïtat de Schwesig. Segons el Tagesschau, aquesta és l’única combinació que permet formar una majoria sense AfD. Schwesig ja ha anunciat converses amb els partits.
El cost de les reformes
El resultat de Mecklenburg-Pomerània ofereix, a més, una dada que complica la lectura d’un simple "gir a la dreta". Segons Die Zeit, les principals preocupacions dels electors han estat, per aquest ordre, els costos, els preus, els salaris, l’escola i l’educació, la situació econòmica i els llocs de treball. La immigració, en canvi, no apareixia al capdavant.
És aquí on la derrota de la CDU adquireix una dimensió federal. Segons el mateix diari, les eleccions poden indicar que els votants donen suport a les reformes mentre són una promesa abstracta, però es converteixen en opositors quan aquestes impliquen costos concrets. El setmanari compara aquest dilema amb el que va afrontar Gerhard Schröder amb l’Agenda 2010.
El problema per a Merz és que els reptes que justifiquen les reformes —la demografia, la transformació industrial o la situació econòmica— no desapareixen amb les eleccions. Però el seu govern haurà de convèncer els alemanys que el cost d’afrontar-los és assumible. La CDU pot mantenir Merz, però aquestes eleccions han convertit la credibilitat del seu projecte en el principal interrogant polític de Berlín i Mecklenburg-Pomerània.