Berlín vota aquest diumenge —també ho fan a Mecklenburg-Pomerània— per renovar el seu Parlament regional i, amb ell, el govern de la capital alemanya. Uns 2,5 milions de persones estan cridades a les urnes, inclosos per primer cop els joves de 16 i 17 anys. L'AfD no té opcions reals de governar —la resta de partits han descartat pactar-hi—, però sí que pot convertir-se en una de les grans guanyadores de la nit.
Les últimes enquestes dibuixen una cursa molt oberta. El Berlin Trend de l'ARD situava Die Linke en primera posició, amb un 21%, seguida de la CDU amb un 20% i l'AfD amb un 18%. El sondeig del ZDF, donava 23% a Die Linke, 21% a la CDU i 17% a l'AfD. En tots dos casos, els conservadors i els socialdemòcrates no arribarien junts a la majoria que ara sosté el govern de la ciutat. La situació és mil·limètrica. No hi ha res decidit encara.
1. Immigració: el gran eix
L'AfD vol restringir fortament la immigració i endurir les polítiques d'asil i integració. A Berlín, el seu programa inclou mesures com reforçar les deportacions i crear una estructura específica per a la denominada "remigració", un terme utilitzat per la dreta radical per referir-se al retorn de persones estrangeres. El partit defensa també una política més restrictiva en matèria de nacionalitat i integració.
2. Més policia i més control
La seguretat és el segon gran pilar. L'AfD proposa augmentar la presència policial als carrers, ampliar la videovigilància i reforçar el control en les zones considerades conflictives. La seva candidata, Kristin Brinker, presenta aquestes mesures com una resposta al que considera un deteriorament de l'ordre públic i de la qualitat de vida a la capital
3. Habitatge, però prioritzant els de casa
L'habitatge és probablement el problema més important per als votants berlinesos, en una ciutat marcada per l'encariment dels lloguers i la falta de pisos. L'AfD proposa un sistema de punts per adjudicar habitatge públic que tingui en compte, entre altres factors, els anys de residència a Berlín, la situació familiar i la professió. És una manera de vincular la crisi de l'habitatge amb el seu discurs de prioritzar els residents de llarga durada.
4. Una Berlín més conservadora
El partit també vol revertir bona part de les polítiques culturals i socials que identifiquen amb la Berlín progressista. Defensa més pes per a les matèries bàsiques a les escoles, una política més restrictiva en matèria d'immigració i una aposta clara per l'automòbil davant les polítiques de mobilitat que limiten el trànsit privat. En un debat dominat per habitatge, seguretat i transport, l'AfD intenta presentar-se com l'alternativa a l'actual model de ciutat.
5. El vot de protesta que ja no és marginal
La gran pregunta és fins on pot arribar. El 2023 l'AfD va obtenir un 9,1% a Berlín; ara els sondejos li donen entre el 17% i el 18%, gairebé el doble. I la victòria de l'AfD a Saxònia-Anhalt, amb un històric 43,8% i 39 dels 83 escons, ha donat al partit un impuls polític enorme. És la primera vegada que guanya unes eleccions regionals alemanyes i ara aspira a convertir aquella victòria en una onada que arribi també a Berlín.
La CDU ha reaccionat reforçant la idea de "cordó sanitari": el seu candidat, Stefan Evers, ha descartat explícitament qualsevol cooperació amb l'AfD. La candidata de Die Linke, Elif Eralp, ha intentat convertir la victòria de la ultradreta a l'est del país en un argument per mobilitzar l'esquerra i ha reivindicat que ella és l'alternativa a aquest ascens. Brinker, en canvi, interpreta el resultat de Saxònia-Anhalt com la prova que una part dels alemanys vol trencar amb els partits tradicionals.
El cas de l’Aliança Sahra Wagenknecht (BSW), el partit d’esquerres populista fundat per l’exdirigent de Die Linke, introdueix, però, un matís important en aquest cordó sanitari. La formació ha anunciat que està disposada a parlar amb l’AfD a Saxònia-Anhalt i a donar-li suport en qüestions concretes, tot i que de moment descarta entrar en una coalició amb la ultradreta. El moviment és especialment significatiu perquè el BSW comparteix amb l’AfD algunes posicions, sobretot en immigració i en la relació amb Rússia. A Berlín, però, el candidat del BSW, Alexander King, ha marcat distàncies i ha qualificat les coincidències amb l’AfD de limitades.