Els sondejos a peu d'urna i el recompte provisional de les eleccions que s'han celebrat aquest diumenge a Berlín deixen com a clar guanyador al partit d'esquerres Die Linke (L'Esquerra, en alemany), que s'ha imposat a la Unió Cristianodemòcrata, la CDU, del canceller alemany Friedrich Merz. Com pronosticaven les enquestes, Die Linke ha aconseguit la victòria en les eleccions estatals de Berlín el mateix dia en el qual l'extrema dreta ha guanyat les eleccions que també s'han celebrat a l'estat de Mecklenburg-Pomerània Occidental, al nord-est del país.
El partit ha basat les seves propostes per aquestes eleccions en fer front a la crisi d'habitatge i del cost de la vida a la ciutat i d'aquesta manera ha aconseguit la victòria en unes eleccions en les quals també ha aconseguit frenar l'ascens de l'extrema dreta. Però, quina relació té aquest partit amb Catalunya? Significarà alguna cosa la seva victòria? Durant els anys del procés, i més endavant, es va posicionar al costat dels presos polítics independentistes, així com els exiliats, i fins i tot va presentar mocions demanant que Alemanya actués davant el govern espanyol.
Die Linke, al costat dels independentistes
Ja des dels inicis, Die Linke va participar en actes de partits polítics catalans favorables a l'autodeterminació i de l'esquerra independentista com la CUP, que el maig de 2017 va convidar els alemanys a una conferència per "internacionalitzar" el procés sobiranista de Catalunya i buscar suports fora dels Països Catalans. Més endavant aquell mateix any, un cop se celebra el referèndum de l'1 d'octubre i l'Estat espanyol empresona els polítics catalans que el van fer possible, acusats de sedició, Linke es va posar al seu costat i en reclamava la llibertat. Quan el president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, va ser empresonat a l'estat alemany de Schleswig-Holstein, els membres de Die Linke d'aquell estat van fer un cartell demanant-ne la llibertat.
Però els gestos de l'esquerra alemanya amb els independentistes presos i exiliats van anar més enllà de la solidaritat a les xarxes, ja que van demanar públicament al govern alemany que aleshores liderava la conservadora Angela Merkel que mediés amb el govern espanyol per resoldre el conflicte polític amb Catalunya. De fet, el partit va portar aquesta posició fins al Bundestag, la cambra baixa del parlament alemany, per demanar a l'executiu de Merkel i a la Unió Europea la seva mediació a Catalunya i que titulava "Preservar la democràcia i l'estat de dret a Catalunya". Una delegació del partit va venir a Catalunya per reunir suports per la moció, que no va acabar prosperant.
En aquest sentit, també aprofitaven l'exili de Puigdemont a Brussel·les per convidar-lo a diversos actes del seu partit, com al que van organitzar després de les eleccions europees de 2019. Tanmateix, la moció no va prosperar. En aquell moment, la diputada Zaklin Nastic assegurava que "només interessa el debat dels drets humans quan es parla de Veneçuela o de la Xina", mentre, al seu entendre, Catalunya s'havia convertit en un tema tabú i "un dit a la nafra de la Unió Europea".
La mateixa Nastic, un cop els líders del procés van ser sentenciats a la presó i inhabilitació per ostentar un càrrec polític el 2019, va descriure la sentència com una "bogeria" que subratllava "la profunda crisi de la democràcia espanyola". En una entrevista a ElNacional, deia que els més de 100 anys de presó que van rebre entre tots eren "càstigs draconians en forma de nou a tretze anys en cada cas" per "intimidar la gent". El qui aleshores era president del partit, Bernd Riexinger, fins i tot va viatjar fins a la presó de Lledoners per reunir-se allà amb Jordi Cuixart, aleshores president d'Òmnium Cultural.
Programa guanyador d'esquerres
Ara, sis i nou anys després de tots aquests fets, la formació arriba al capdavant del recompte a les eleccions de Berlín amb un programa que, tot i no mencionar Catalunya, ha aconseguit energitzar als joves i els no votants, sobretot, per donar-li suport. El partit, defensor del dret d'autodeterminació de Catalunya, ha centrat la campanya berlinesa en el cost de la vida i el preu de l'habitatge i ha aconseguit frenar l'ascens de l'extrema dreta tot doblant el resultat que va aconseguir en les últimes eleccions l'any 2023. Segons les dades dels sondejos a peu d'urna, els votants han considerat el partit d'esquerres com el més competent per abordar la crisi de l'habitatge i la justícia social. Entre el grup de votants més joves, entre els 16 i els 24 anys, hauria aconseguit un 43% dels vots, però en el grup d'entre 25 i 34 anys, s'hauria endut el 49% dels vots, pràcticament la majoria absoluta.