La reforma de les pensions que Emmanuel Macron ha aprovat saltant-se el Parlament està provocant protestes per tota França, especialment a París, que s'han saldat amb centenars de detinguts. A conseqüència d'aquesta mesura, l'aprovació popular a la tasca de Macron ha caigut a mínims, fins a arribar a unes dades que no es veien des de les "armilles grogues" a principis de 2019, provocat pel rebuig general cap al seu pla de reforma de les pensions. Segons les dades que revelen una enquesta d'Ifop per a Le Journal du Dimanche, només un 28 % dels francesos aproven la política de Macron, el que suposa una pèrdua de quatre punts respecte al mes passat. La primera ministra del país, Elisabeth Borne, un altre de les cares vinculades amb la reforma de les pensions, manté la seva aprovació en els mínims del mes passat, amb només un 29 %.

Moció de censura contra Macron

Les darreres decisions polítiques de Macron no només han provocat el rebuig de gran part de la població francesa, sinó també que l'oposició hagi presentat una primera moció de censura contra el govern del president francès. La moció va ser signada per 91 diputats de diversos partits, entre ells els de NUPES de Jean Luc Mélenchon, segons va anunciar el president del grup parlamentari centrista i regionalista LIOT, Bertrand Pancher. De moment, no ha rebut el suport escrit de cap diputat del partit conservador, Els Republicans, el suport del qual serà necessari en el moment que es voti perquè tingui èxit. L'ultra Marine Le Pen ha indicat que votarà qualsevol moció de censura que es presenti. Previsiblement, aquest dilluns es votaran dues mocions de censura per a tombar l'Executiu nomenat per Macron. 

Els experts ja apunten que aquesta crisi política pot posar fi al 'macronisme'. La crisi política que travessa França és d'una amplitud "poc coneguda" al país i la seva final s'antulla "incert". Els pròxims dies seran decisius, ja que el govern francès afrontarà dues mocions de censura que tenen opcions d'èxit. Encara que poques, segons diversos politòlegs consultats per EFE. "No crec que tingui els suports necessaris, però és més incert que mai perquè, com va succeir amb la llei de la reforma les pensions, la divisió interna de la dreta tradicional converteix la situació en incerta", assegura el responsable de l'Observatori de la Vida Política de la Fundació Jean Jaurés, Émeric Bréhier. En la mateixa línia se situa el professor de la Universitat de Niça i de l'Escola Politècnica, Vincent Martigny, que creu que tot depèn del partit conservador Els Republicans, que "detesta Macron". L'èxit d'una de les mocions "seria històric", assegura a EFE aquest politòleg, que veu els comptes "molt ajustats".

Protestes antigovernamentals a França

Les protestes a territori francès han anat a més des d'aquest dijous després de l'aprovació del decret de les pensions. Les protestes antigovernamentals van augmentar aquest dissabte en bona part de França, una imatge que va recordar a la protesta de les "armilles grogues". A París, la policia es veu sobrepassada i ha optat per adoptar mètodes més que qüestionables. Segons informa The Guardian, la policia parisenca ha prohibit l'agrupació de persones en alguns punts de la ciutat per evitar que brotin més protestes. Per exemple, està prohibit concentrar-se la plaça de la Concòrdia. Les dues darreres nits s'han saldat amb centenars d'arrestos i nombrosos desperfectes, els manifestants s'han anat desplaçant aquests dies a la Place d'Italie, al sud de la capital. 

Malgrat que, la mobilització de major impacte va ser la de París, amb almenys 4.000 participants. Gairebé dues hores després de l'inici de la marxa, en la qual es van sentir eslògans contra "l'autoritarisme" de Macron, va haver-hi crema de contenidors i aixecament de barricades, que van provocar càrregues de la policia, que va emprar gas lacrimogen en resposta al llançament de projectils per alguns manifestants. Finalment, la jornada de dissabte a París es va saldar amb la detenció de 76 persones relacionades amb els aldarulls en la Plau d'Italie i limítrofs.