En una nova compareixença des de Washington, el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha declarat que l’atac orquestrat des de la Casa Blanca contra les instal·lacions nuclears de l’Iran, conegut com l’Operació Martell de Mitjanit, ha “devastat” completament el programa nuclear de la república islàmica i ha sigut un “èxit aclaparador” de l’exèrcit nord-americà. Així ho ha afirmat el republicà braç a braç amb el cap de l'Estat Major, el general Dan Caine, en una primera explicació de la missió davant els mitjans de comunicació. Els líders militars han detallat que els bombarders B-2 van ser els protagonistes de l’atac i van llançar les bombes perforadores del model GBU-57 a les bases de Natanz, Esfahan i, sobretot, Fordow, en el que ha sigut el primer ús operatiu en combat d'aquesta classe d'armament. "Quan aquest president (Trump) parla, el món hauria d'escoltar", ha reblat Hegseth.
L’operació ha involucrat, en total, més de 125 aeronaus i una maniobra d’engany amb portaavions desplegats sobre el Pacífic com a "esquer", tal com ha explicat el general Caine. Però els grans protagonistes de la nit han sigut els bombarders B-2 que, segons el cap de l’Estat Major, van traçar un recorregut de 18 hores des de la base a Missouri fins a l'Iran, amb diverses escales de reabastament, abans de bombardejar, la matinada d'aquest diumenge, les instal·lacions nuclears. En total, van ser emprades aproximadament 14 bombes durant l’atac i almenys dues d’aquestes eren les perforadores GBU-57, les quals van impactar directament sobre les muntanyes que protegeixen la instal·lació subterrània de Fordow. En paral·lel, un submarí dels Estats Units va disparar més de 24 míssils model Tomahawk contra la central d'Esfahan.
Durant els vint minuts que va durar l’ofensiva —des del moment que els bombarders B-2 van entrar a l’espai aeri iranià fins que van abandonar-lo—, el general Caine ha assegurat que les instal·lacions assolides per les bombes van registrar danys "extremadament severs". Tot i això, Hegseth ha matisat que encara no hi ha conclusions completes de l'atac i que sempre s'ha tractat d'una "operació de precisió" contra l'"amenaça que representa el programa nuclear de l'Iran". Els Estats Units mai han perseguit un "canvi de règim" a la república islàmica, com s'ha especulat. Tampoc hi va haver resposta immediata de l’Iran, que no va enlairar els seus avions de combat per intentar aturar l'operació.
"L'ordre que rebem del nostre comandant en cap, el president Donald Trump, ha estat concisa, contundent i clara", ha manifestat Hegseth durant la sessió informativa abans d'avisar una vegada a l'Iran que s'abstingui de prendre mesures de represàlia contra les bases nord-americanes o qualsevol dels seus interessos a la regió. "Seria molt mala idea", ha avisat el secretari de Defensa. Hegseth, alhora, ha tornat a allargar la mà a l'Iran i ha confirmat "contactes privats" amb les autoritats de la república islàmica "a través de múltiples canals" per brindar a Teheran "totes les oportunitats per seure a la taula de negociacions".