L’atac dels Estats Units a les instal·lacions nuclears de l’Iran aquesta matinada va ser una operació aèria d’alta precisió que va tenir com a protagonistes clau els bombarders furtius B-2 Spirit de la força aèria nord-americana i les bombes GBU-57, coneguda com a Massive Ordnance Penetrator (MOP), la bomba antibúnquer convencional més poderosa de l'arsenal estatunidenc, dissenyada per destruir objectius fortament protegits i enterrats a gran profunditat. Sis bombarders B-2 Spirit dels EUA van participar en la missió, segons va confirmar un funcionari a l’agència Reuters, que van volar fins a l'Iran per a atacar tres instal·lacions nuclears estratègiques: Fordow, Natanz i Isfahán. Aquest dissabte va transcendir que els Estats Units van mobilitzar aquests bombarders cap a l’illa de Guam, territori estatunidenc situat al bell mig del Pacífic Occidental, aquest dissabte, tot i que algunes informacions apunten que els B-2 furtius que han participat en l'atac es van enlairar des de la seva base aèria Whiteman, a Missouri (Estats Units), que és la seu principal de desplegament i manteniment d’aquests avions, que disposen de prou autonomia per realitzar missions intercontinentals i retornar a la seva base sense necessitat de fer escales, gràcies a la seva capacitat de reabastament en vol amb avions cisterna.
🇺🇸🚨 | ÚLTIMA HORA: Los bombarderos furtivos B-2 de la Fuerza Aérea de EE.UU. despegaron de su base en Misuri. Son precisamente los aviones necesarios para atacar la base nuclear iraní de Fordow, fuertemente fortificada.
— Alerta Mundial (@AlertaMundoNews) June 21, 2025
Ocho aviones cisterna están en vuelo, en la misma… pic.twitter.com/K2oCBAqeGG
“S’ha llançat una càrrega completa de BOMBES sobre el lloc principal, Fordow”, va escriure Trump en la seva xarxa Truth Social, referint-se a la instal·lació subterrània nuclear més important de l’Iran, que va ser atacada juntament amb les de Natanz i Isfahán. Un atac que, com va confirmar el portaveu de les FDI, general de brigada Effie Defrin, va ser coordinat amb l'exèrcit israelià. "El Cap de l'Estat Major de les FDI, el tinent general Eyal Zamir, ha estat en contacte amb els seus homòlegs estatunidencs des del començament de la guerra amb l'Iran, i la coordinació s'ha tornat encara més estreta recentment. Tenim més objectius i treballem constantment per a aconseguir-los. Continuarem treballant per a aconseguir-los”, va declarar Defrin en una conferència de premsa.
“Last night, the U.S. military struck nuclear sites in Iran.
— Israel Defense Forces (@IDF) June 22, 2025
These actions mark a crucial step in stopping the Iranian regime’s aggression and its ability to pose a threat to the region and the world.”
Watch the full statement of IDF’s Spokesperson, BG Effie Defrin regarding… pic.twitter.com/1IEAnRf0Sk
Una combinació única
L’atac nord-americà va combinar la capacitat de penetració i sigil dels bombarders T-2 Spirit amb el poder destructiu de les bombes GBU-57 per colpejar les instal·lacions nuclears protegides de l’Iran. Aquesta operació representa el primer ús conegut de la bomba antibúnquer en combat real, i marca un punt d’inflexió en la capacitat dels Estats Units per atacar objectius nuclears altament defensats. Aquesta potent ogiva de més de 13 tones és l’única capaç de penetrar i destruir instal·lacions protegides a profunditats superiors a 60 metres, gràcies al seu enorme pes, carcassa reforçada i sistemes de guiat avançats. És una arma exclusiva dels Estats Units, essencial per atacar blancs subterranis que cap altra bomba convencional pot aconseguir. Conté uns 2.700 kg d'explosius i pot penetrar desenes de metres de formigó reforçat o roca abans de detonar.
Però aquestes bombes gegants només poden ser transportades en un bombarder furtiu B-2 Spirit de la Força Aèria dels EUA, gràcies a la seva capacitat de càrrega, abast intercontinental i tecnologia furtiva. Els B-2 Spirit són bombarders furtius capaços d'evadir els sistemes de defensa aèria més avançats, la qual cosa els permet penetrar profundament en territori enemic i atacar objectius fortament protegits, com el de Fordow, que està soterrada a una profunditat d’entre 100 i 500 metres, i a dins alberga una planta d'enriquiment d'urani amb centrifugadores avançades capaces de produir urani enriquit fins al 60%, acostant-se al llindar necessari per fabricar armes nuclears.
He's a detailed video on the GBU-57 bunker budget bomb used on the Fordow nuclear site tonight. pic.twitter.com/sckW94sLT7
— Vince Langman (@LangmanVince) June 22, 2025
A l'espera de les informacions oficials sobre com s’ha desenvolupat l’atac, un funcionari israelià anònim va confirmar a Axios que els Estats Units van utilitzar els bombardejos furtius B-2, i el presentador de Fox News, Sean Hannity, va assegurar que havia parlat per telèfon amb Donald Trump i que aquest el va informar que s’havien utilitzat entre cinc i sis bombes antibúnquers llançades des d’aquest model de bombarders, a més d’una trentena de míssils Tomahawk disparats des de submarins i destructors nord-americans. Hannity va confirmar la versió que havia donat Trump davant la nació i va destacar que, segons fonts consultades per Fox News i declaracions del president, la instal·lació de Fordow va ser "completament destruïda" en els atacs, i que tant Natanz com Isfahán també van resultar greument danyades o destruïdes. Va afegir que l'operació va ser acuradament planificada i que els bombarders B-2 estatunidencs van sortir de l'espai aeri iranià després de completar la missió.
Però tot i l’èxit del qual presumeix Trump, la batalla pel relat fa que hi hagi dubtes del mal real que hagin pogut fer les bombes nord-americanes. Mentre els portaveus iranians i la televisió estatal afirmen que les instal·lacions de Fordow no van patir danys greus, les imatges satel·litàries de Planet Labs PBC analitzades per AP, mostren danys al vessant de la muntanya, que abans era marró i ara presenta parts grises amb uns contorns que es veuen lleugerament diferents dels de les imatges anteriors, el que suggereix una explosió, i també es percep una lleugera fumerada grisenca en l’aire.
🚨 ÚLTIMA HORA.
— Abraham Mendieta (@abrahamendieta) June 22, 2025
La Televisión Iraní reporta que sus instalaciones nucleares en Fordow quedaron intactas tras el bombardeo de EEUU, afirmando que solo destruyeron los túneles de entrada. pic.twitter.com/eVJSHUubJB
Planet Labs imagery shows at least two clusters of hits on Fordo site pic.twitter.com/RVOcICn8fa
— avi scharf (@avischarf) June 22, 2025
Un avió de més de 2.000 milions de dòlars
El B-2, la joia de les Forces Aèries dels Estats Units, és considerat l’avió militar més car del món. El seu cost d'adquisició supera els 2.000 milions de dòlars per unitat, incloent-hi despeses de desenvolupament, enginyeria, proves, manteniment i suport logístic. Aquest preu el situa per sobre de qualsevol altre avió militar, com el F-22 Raptor o el F-35 Lightning II, i el seu elevat cost es deu tant a la seva avançada tecnologia furtiva com a la limitada producció de només 21 unitats. A més, els costos operatius i de manteniment del B-2 també són excepcionalment alts, la qual cosa reforça el seu estatus com l'avió més car mai construït.
Què el fa un avió tant car?
El B-2 va ser el primer bombarder dissenyat per ser pràcticament invisible als radars enemics, amb la tecnologia furtiva stealth. La seva forma d'ala volant, sense superfícies verticals, i l'ús de materials absorbents de radar redueixen dràsticament la seva signatura en l'espectre electromagnètic, la qual cosa requereix processos de fabricació i manteniment extremadament complexos i costosos. El disseny amb la seva ala volant fa que l’avió depengui de sistemes de control assistits per ordinador per mantenir l’estabilitat. El B-2 també utilitza materials compostos avançats i recobriments especials per absorbir les onades del radar. Els motors són General Electric F118-GE-100, estan integrats al fuselatge, manquen de postcombustió per reduir la signatura tèrmica, la qual cosa implica un disseny i manteniment més costosos que els motors convencionals. El B-2 incorpora sistemes de navegació, comunicació i guerra electrònica d'última generació, essencials per operar en entorns hostils i evitar la detecció, i requereix quasi el doble d'hores de manteniment per cada hora de vol que la resta dels bombardejos estratègics, com el B-52 o el B-1B. El seu alt cost va generar una forta controvèrsia al Congrés dels Estats Units i entre els alts comandaments militars sobre la viabilitat de produir una gran flota, i finalment només es va aprovar la compra de 21 unitats.