Els primers sondejos a peu d'urna donen al candidat opositor Lee Jae-myung una clara victòria a les eleccions de Corea del Sud amb un 51,7% davant l'aspirant conservador Kim Moon-soo (39,3%), exministre i aliat del president Yoon Suk-yeol, que va provocar una crisi nacional per intentar declarar la llei.
Lee ha promès "tancar l'era de l'enfrontament" i reconstruir la legitimitat institucional del país. Tot i això, la seva candidatura continua condicionada per la reobertura d'un judici per presumpta violació de la llei electoral, la decisió de la qual podria arribar durant el seu mandat i plantejar un dilema constitucional sobre la immunitat presidencial.
El perfil de Lee Jae-myung
Lee, un exadvocat de drets humans de 61 anys, ha estat elegit president de Corea del Sud després de dos intents fallits previs. La seva victòria s'ha produït en un context de profunda crisi política i econòmica, desencadenada després que el president sortint, Yoon, declarés —i ràpidament retirés— la llei marcial al desembre. Aquest acte va provocar una onada d’indignació popular i va culminar amb la seva destitució pel tribunal constitucional a l’abril. L'elecció presidencial anticipada ha estat vista per molts sud-coreans com una prova de la vitalitat democràtica del país.
Lee va saber capitalitzar el descontentament generalitzat amb l'establishment, especialment amb la figura de Yoon i el seu llegat. En campanya, Lee va presentar les eleccions com una oportunitat per “salvar Corea del Sud” d’una crisi institucional i social. Tanmateix, el nou president hereta un país dividit i afronta reptes importants com una economia en recessió, l’augment de la desigualtat, la incertesa geopolítica derivada de la presidència de Donald Trump als EUA i les tensions amb Corea del Nord.
El seu contrincant, Kim, exministre de Treball del govern de Yoon i representant del partit conservador Poder Popular, no va aconseguir convèncer els votants moderats. Les divisions internes dins del seu partit i la relació amb el llegat de Yoon van dificultar la seva campanya. Durant els actes finals, Kim va alertar que Lee podria fer un ús autoritari del poder, establint una dictadura i blindant-se judicialment aprofitant la majoria del seu partit al parlament. Fins i tot, va comparar-lo amb Hitler.
Reformador radical
Lee, per la seva banda, ha intentat projectar una imatge més moderada cap al final de la campanya. Tot i la seva reputació de reformador radical i la seva voluntat de desafiar el conservadorisme institucional, ha promès ser pragmàtic en política exterior. Ha confirmat el seu compromís amb l’aliança amb els EUA i la cooperació amb el Japó, mantenint línies clau de la política exterior anterior. No obstant això, busca distanciar-se de l’enfocament bel·ligerant de Yoon respecte a Corea del Nord i aspira a reprendre el diàleg amb Pyongyang, tot i reconèixer les dificultats de fer-ho de manera immediata.
El mandat de Lee, que comença sense període de transició, estarà marcat també pels casos judicials que té pendents. S’enfronta a càrrecs per suborn i per la seva suposada implicació en un escàndol immobiliari. Els tribunals han ajornat les audiències fins després de les eleccions, fet que li ha permès concórrer-hi. Lee nega totes les acusacions i assegura que es tracta d'una persecució política.
La participació electoral ha estat molt alta, arribant al 77,8% abans del tancament de les urnes, amb una gran afluència també a la votació anticipada. Això reflecteix la mobilització ciutadana en un moment clau per al futur del país, marcat per la polarització social i política. Lee haurà d’actuar amb determinació per estabilitzar la situació interna, restablir la confiança institucional i reconduir una economia en dificultats, tot mentre gestiona la pressió judicial i la tensió amb Corea del Nord.