Despertar-se a les tres de la matinada amb una suada olímpica i necessitar un litre d'aigua per refer-se comença a ser habitual amb aquestes altes temperatures i nits tòrrides. El descans es fa cada vegada més difícil i això es nota en el mal humor i l'estat d'ànim. Les onades de calor s’han tornat més llargues, freqüents i intenses com a conseqüència directa de l’escalfament global, i la seva incidència sobre la salut pública és creixent. Es calcula que prop de mig milió de persones moren cada any per causes relacionades amb la calor, una xifra que supera les víctimes de guerres o terrorisme. Tot i això, sovint no es registra com a causa directa de mort, ja que la calor tendeix a agreujar malalties prèvies —sobretot cardiovasculars, pulmonars o renals— i afecta especialment les persones grans, amb problemes crònics o en situació de vulnerabilitat social. Aquest fenomen, considerat un dels principals riscos ambientals actuals, fa evident la necessitat de mesures de preparació, adaptació urbana i consciència col·lectiva.
🥵 L'ONU alerta que la calor extrema ja és "la nova normalitat": què passarà ara?
🥵 Onada de calor extrema a Europa amb rècords de temperatura i alertes a diversos països
Quan les temperatures es mantenen elevades tant de dia com de nit, el cos no pot recuperar-se adequadament. Això incrementa el risc de fallades en òrgans com el cor i els ronyons. A més, les onades de calor provoquen efectes secundaris com més accidents, contaminació de l’aire, incendis forestals i talls de subministraments, que tensen encara més els sistemes sanitaris.
Qui és més vulnerable i per què?
Les persones més exposades a l’exterior —com treballadors del camp o de la construcció, i persones sense sostre— són les primeres afectades per cops de calor o deshidratació. No obstant això, la major part de les morts per calor es concentren en persones grans, amb malalties cròniques o en situacions de vulnerabilitat social. Les dones i les persones amb pocs recursos, que sovint viuen en habitatges mal aïllats i sense aire condicionat, tenen també un risc més elevat.
Un fenomen agreujat per l’escalfament global
L’increment de temperatures globals, ja en 1,3 °C respecte a l’era preindustrial, ha fet més habituals i greus les onades de calor. A més, el canvi climàtic pot estar debilitant el corrent en jet, cosa que afavoreix la formació de cúpules de calor estacionàries, que poden mantenir-se sobre una zona durant dies o setmanes.
Tot i que actualment moren més persones pel fred que per la calor, les projeccions indiquen que aquest equilibri canviarà aviat. Els estudis mostren que les morts per calor creixeran molt més ràpidament que les que es poden evitar gràcies a hiverns més suaus. A Europa, es preveu un augment net de la mortalitat relacionada amb la temperatura en tots els escenaris futurs.
Com ens podem protegir col·lectivament
La resposta estructural més important és reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, mitjançant la transició energètica i la protecció dels ecosistemes que capten CO₂, com boscos i aiguamolls. També cal una transformació urbana: menys asfalt i cotxes, més espais verds, aigua i edificis dissenyats per resistir la calor. L’aire condicionat, els sistemes de refrigeració passiva, els serveis d’urgència i els sistemes d’alerta poden tenir un paper clau a l’hora de salvar vides.
Mesures pràctiques per protegir-se en una onada de calor
Els experts recomanen evitar sortir durant les hores centrals del dia i mantenir-se en espais ombrívols o climatitzats. A casa, és millor tancar finestres i persianes durant el dia i obrir-les a la nit, quan refresca. També cal hidratar-se sovint, vestir roba lleugera i clara, i tenir cura de les persones vulnerables de l’entorn, especialment gent gran o amb problemes de salut.