El planeta continua escalfant-se sense aturador. L’agost del 2026 ha estat el mes més càlid mai registrat, empatat amb el juliol del 2023, amb una temperatura mitjana global 1,65 °C per sobre dels nivells preindustrials. Al mateix temps, un nou informe internacional assenyala que la transició cap a les energies netes podria desencadenar una cadena de canvis capaç d’accelerar la resposta a la crisi climàtica.
Les dades del Servei de Canvi Climàtic Copernicus de la Unió Europea mostren també que la temperatura de la superfície dels oceans ha assolit un màxim històric per a un mes d’agost. El rècord arriba abans que el fenomen del Niño, que ja comença a intensificar-se al Pacífic, hagi desplegat tot el seu potencial. Els experts preveuen que el fenomen assoleixi la màxima intensitat a finals d’any i alerten que podria ser excepcionalment fort.
Les conseqüències del canvi climàtic
El Niño és un fenomen natural que altera els vents del Pacífic i provoca un augment de la temperatura de l’oceà, amb efectes globals sobre les precipitacions i la temperatura. Però el canvi climàtic està elevant el punt de partida. "Cada Niño és més càlid" a causa de l’escalfament global, adverteixen els científics, que assenyalen la crema continuada de carbó, petroli i gas com el principal motor dels rècords.
Les conseqüències ja són visibles. Els incendis, les onades de calor, les pèrdues agrícoles i els problemes en els sistemes de transport i salut han deixat un impacte econòmic i social que encara s’està quantificant. La reducció de les collites també pot pressionar a l’alça els preus dels aliments.
Superar puntualment els 1,5 °C no significa, però, que s’hagi incomplert automàticament l’objectiu de l’Acord de París. El llindar es refereix a l’escalfament sostingut durant un període prolongat. Tot i això, l’augment de les temperatures incrementa el risc que els sistemes naturals arribin a punts d’inflexió irreversibles, com el col·lapse de masses de gel o la degradació de l’Amazònia.
Què són els punts d'inflexió positius?
És en aquest context que un informe de la Universitat d’Exeter i de l’Earthshot Prize, que recull The Guardian, posa el focus en els anomenats "punts d’inflexió positius". Són llindars a partir dels quals una tecnologia o pràctica sostenible es torna prou barata, accessible o popular perquè el seu creixement s’acceleri per si mateix.
L’electricitat neta apareix com el canvi amb més capacitat de generar aquest efecte dòmino. L’abaratiment de l’energia solar i eòlica pot afavorir l’expansió dels vehicles elèctrics, les bombes de calor i processos industrials menys contaminants, alhora que redueix la contaminació atmosfèrica i estimula noves inversions.
Els obstacles de la transició
L’informe també identifica altres palanques: reduir les emissions de metà, transformar les cadenes globals de subministrament per frenar la desforestació i estendre sistemes de cuina neta. Uns 2.100 milions de persones encara depenen de combustibles sòlids per cuinar.
Però la transició continua topant amb obstacles. La lentitud en l’ampliació de les xarxes elèctriques i la falta d’inversió frenen el canvi, especialment als països més pobres. Àfrica, malgrat concentrar bona part dels millors recursos solars del planeta, rep menys del 2% de la inversió mundial en energia neta.
Mentre els termòmetres s’acosten a nous límits, el repte és aconseguir que les solucions climàtiques arribin abans que els sistemes naturals als seus punts de no retorn.