Llegir és molt sa, però els jubilats activen més la ment quan comenten el que han llegit

Llegir és una de les activitats més recomanables per mantenir la ment activa durant la jubilació, però encara pot aprofitar-se més si després es comenta el que s'ha llegit amb una altra persona. Explicar una notícia, resumir un capítol o discutir una idea obliga el cervell a fer alguna cosa més que reconèixer paraules: ha de recordar, ordenar informació, seleccionar el que és important i expressar-ho amb claredat.

Aquest petit esforç addicional pot convertir una activitat passiva en una altra de molt més completa. Quan una persona acaba un llibre i intenta explicar de què anava, necessita recuperar detalls, relacionar conceptes i construir un relat coherent. A més, si qui escolta fa preguntes, el cervell ha de buscar respostes, reconsiderar el que s'ha llegit i mantenir l'atenció durant més temps.

Comentar el que s'ha llegit obliga a recordar i organitzar

No cal participar en un club de lectura formal. N'hi ha prou amb comentar durant el dinar una notícia del diari, explicar a un familiar què ha passat en una novel·la o conversar amb un amic sobre un article interessant. Fins i tot intentar resumir-ho amb paraules pròpies ja afegeix un component de memòria i llenguatge que no apareix de la mateixa manera quan únicament es passa de pàgina.

Un jubilado en una cafetería.  Jeff Sheldon / Unsplash
Un jubilat en una cafeteria. Jeff Sheldon / Unsplash

També pot ser útil fer-se preguntes senzilles: què ha cridat més l'atenció, amb quina part s'està d'acord, quin personatge va resultar més interessant o com acabaria un mateix la història. L'objectiu no és examinar-se, sinó estimular diferents funcions cognitives d'una manera quotidiana.

La conversa afegeix a més un component social

Parlar sobre el que s'ha llegit té un altre avantatge important: genera interacció. Durant la jubilació, mantenir converses freqüents i significatives pot ajudar a conservar rutines socials i evitar que activitats com llegir es converteixin sempre en experiències solitàries. La lectura per si sola continua sent valuosa i no necessita convertir-se obligatòriament en una tasca. Hi ha dies en què simplement ve de gust gaudir d'un llibre sense analitzar-lo després. Però introduir de tant en tant una conversa pot fer que aquesta mateixa lectura tingui un recorregut mental més ampli.

Tampoc cal recordar tots els detalls. Oblidar noms o parts d'una història és normal, especialment amb el pas del temps. L'important és intentar recuperar la idea general i expressar-la. Llegir manté la ment ocupada; parlar del que s'ha llegit afegeix memòria, llenguatge, raonament i conversa. Per a molts jubilats, una cosa tan senzilla com tancar el llibre i explicar-li a algú què acaben de descobrir pot convertir un bon hàbit en un exercici mental encara més complet.