Quan Cristòfor Colom va tornar de la seva primera expedició a Amèrica, l'any 1493, va ser rebut pels Reis Catòlics, Ferran d'Aragó i Isabel de Castellà, en terra catalana. Tot i que una de les teories és que aquesta rebuda va ser al Palau Reial Major de Barcelona, o bé al Saló del Tinell o bé a la mateixa plaça del Rei, una altra possibilitat històrica és que fos rebut directament al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a la serralada de la Marina de Badalona, on el rei Ferran s'allotjava en aquells moments. Fins i tot hi ha la possibilitat que fos rebut en totes dues localitzacions, de manera més institucional a Barcelona i amb contingut més de treball a Badalona.
En tot cas, aquest marc històric és la palanca que ha portat l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, a començar l'expropiació del monestir, ara en mans privades i gestionat per una fundació que ofereix retir espiritual, amb l'objectiu de reconvertir el recinte en un museu dedicat al descobriment d'Amèrica, tal com ha avançat El Punt Avui, un cop ha transcendit l’aparició d’un comprador privat que ha mostrat interès a adquirir la finca. El monestir, fundat el 1416 i d'estil gòtic tardà, està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), i l'Ajuntament de Badalona podia a exercir el dret de tanteig i retracte per adquirir el recinte, però, segons el mitjà citat, Albiol ha preferit la via de l'expropiació.
Ara bé, més enllà de la possibilitat que el monestir passi a ser propietat pública, que suposaria una garantia per a la seva conservació, cal tenir també en compte el propòsit declarat per al futur del recinte, que seria el de convertir-lo en un espai temàtic sobre el descobriment d’Amèrica, un objectiu concordant amb la ideologia del Partit Popular però contrari als nous corrents socials i historiogràfics, que rebutgen la idea mateixa del descobriment atès que el continent ja estava poblat, i que posen en dubte que l'arribada dels europeus a Amèrica fos en benefici dels pobladors originals, fins i tot apuntant l'arribada de Colom com l'inici del genocidi de la població indígena.
En tot cas, com l'Ajuntament de Badalona no ha optat pel tempteig i retracte, ja que a més, s'ha esgotat el termini per fer-ho, el govern municipal ha optat per la via de l'extradició, que de moment atura la possibilitat de venda fins que el Jurat d’Expropiació determini el valor de la finca, actualment propietat dels hereus de Francesca Güell, filla d'Eusebi Güell, que el va comprar el 1947, amb una part de propietat de la Fundació Climent Mur.