Brussel·les, la Moncloa i l’OTAN han anat amb peu de plom a l’hora de respondre a l’amenaça de Donald Trump a Espanya. La Comissió Europea ha evitat replicar de manera directa al president dels Estats Units, que ha tornat a advertir al govern de Pedro Sánchez amb aranzels més elevats per les seves diferències respecte a la despesa en defensa. L’executiu comunitari s’ha limitat a deixar clar que és Brussel·les respondrà “de manera apropiada” a qualsevol mesura comercial que un país tercer llanci contra un membre de la Unió Europea. "El que puc dir, de manera general, és que la política comercial recau sobre la competència exclusiva de la Comissió Europea, que actua en nom de tots els estats membres, de manera que respondrà de manera adequada, com sempre fem, davant de qualsevol mesura presa contra un o més dels nostres Estats membre", ha declarat en una roda de premsa el portaveu de Comerç, Olof Gill.
La “resposta adequada” presentada per Gill és el màxim que els periodistes han pogut treure-li al portaveu, que ha evitat fins a dues vegades respondre directament a quina és l'opinió de Brussel·les respecte a les amenaces de Trump contra Espanya. "Hem de ser molt clars respecte al fet que no comentem escenaris hipotètics i això és del que estan parlant", ha replicat el portaveu a les preguntes.
El fet que la política comercial de la Unió Europea recaigui sobre l'executiu comunitari, que parla pels 27 estats, suposa també a la pràctica que un país tercer no pot imposar aranzels dirigits contra un únic membre. Tot i això, sí que ho podria fer de manera indirecta si el tercer país identifica produccions específiques que considera d'especial interès, per exemple l'oli d'oliva en el cas d'Espanya, i aplicar gravàmens a les importacions europees d'aquest tipus per intentar llastar un país concret.
Robles resta importància a l'amenaça
Des del govern espanyol, la ministre de Defensa, Margarita Robles, ha restat importància a les paraules de Trump. "Jo les considero una expressió per una senzilla raó; crec que tot el món sap, començant pels Estats Units (...) que Espanya és un aliat seriós, fiable, responsable i compromès", ha apuntat en unes declaracions a la premsa posteriors a la cimera ministerial celebrada aquest dimecres a Brussel·les. En aquest sentit, Robles ha assegurat que la relació en l'àmbit militar entre Madrid i Washington és "magnífica".
"El que passi el 2030 o el 2035 crec que absolutament ningú ho pot saber", ha assegurat la titular de Defensa després de ser preguntada per si Espanya pot elevar la despesa per sobre del 2,1% que es va fixar com a necessària per complir els compromisos militars amb l'OTAN. Robles ha fet valdre que Espanya està fent un "enorme esforç" el 2025 per complir els seus compromisos i arribar al 2%, encara que en plena campanya de pressió de Washington perquè els membres de l'Aliança Atlàntica elevin la despesa s'han obert a passar d'aquest llindar. "D'aquí a 10 anys ja ho veurem", ha apuntat. A més, Robles ha recalcat que la prioritat actual de l'OTAN és intensificar l'ajuda a Ucraïna i no ha descartat que Espanya participi en el pla d'adquisició d'armament dels Estats Units per assistir Ucraïna.
Rutte reitera el compromís d’Espanya
Per la seva banda, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, també ha evitat comentar les amenaces de Trump a Espanya, assegurant que tots els aliats han donat suport a l'objectiu de despesa del 5% i l’executiu de Sánchez està compromès amb els objectius de capacitat. "El millor és que a la Haia hi va haver unanimitat, dels 32, unanimitat total", ha assenyalat el secretari general, que ha recalcat que Espanya "està totalment d'acord amb els objectius de capacitat". “Crec que és important assenyalar-ho”, ha apuntat.