Primer va ser David Cameron, després Boris Johnson i ara Nigel Farage. El Brèxit ha provocat una forta tempesta política al Regne Unit i ha deixat els principals partits (conservadors, laboristes i UKIP) amb importants crisis de lideratge. Just després de la votació, el primer ministre i defensor de quedar-se a la UE (Remain), David Cameron, va decidir plegar. Tot semblava indicar aleshores que qui el substituiria seria l’exalcalde de Londres i principal defensor de marxar de la UE (Leave), Boris Johnson. Finalment, però, Johnson va decidir no presentar-se a la cursa per substituir-lo. Ara són cinc els conservadors que lluitaran per substituir el premier de cara al setembre.

Tampoc els laboristes se salven de la crisi interna. El seu líder, Jeremy Corbyn, va perdre la setmana passada una moció de confiança del seu partit, on només un 20% dels laboristes es va posicionar al seu costat. A més, desenes de diputats del partit han dimitit per desavinences amb el seu líder. Els dimissionaris consideren que Corbyn va fer un paper massa tebi en la campanya contra el Brèxit. Tot i això, Corbyn, de l’ala més d’esquerres del seu partit, es nega a dimitir. 

Avui ha tornat a passar, i la crisi post-Brèxit s'ha traslladat també a la teulada del partit antieuropeista UKIP (Partit per la Independència del Regne Unit). El seu líder, Nigel Farage, ha assegurat que després de la votació ja havia aconseguit el seu objectiu i que, per això, decidia marxar. “Mai he sigut, ni he volgut ser, un polític de carrera. El meu objectiu era recuperar el meu país (de la Unió Europea), ara vull recuperar la meva vida”. 

Totes aquestes crisis internes han deixat en suspens la negociació amb Brussel·les, i caldrà esperar que hi hagi un nou primer ministre conservador per veure quina serà la posició oficial britànica en la mesa negociadora i què estaran disposats a acceptar per sortir.

Ha aconseguit Farage, però, l’objectiu?

L’objectiu de Farage, i del seu partit per extensió, era marxar de la Unió Europea per acabar amb el poder de Brussel·les sobre el seu país, però també per acabar amb la immigració. Aquest punt, però, encara no està clar que hagi quedat tancat ja que si les portes de la Gran Bretanya es tancaran a la immigració europea o no, dependrà de l’acord al qual s’arribi amb Brussel·les. Londres vol seguir dins el lliure comerç europeu, i això, segons Brussel·les, ha d’anar acompanyat de la lliure circulació de persones, de la que Farage no vol ni sentir a parlar. Per tant, encara no queda clar si l’objectiu complet del líder del UKIP ha sigut aconseguit.

No és l'únic punt que fa trontollar que el Brèxit finalment sigui un fet. Tot i que un 52% de la població va apostar per marxar de la UE, la Gran Bretanya encara no ha invocat l'article 50 del Tractat de Lisboa de la UE per iniciar el procés formal de ruptura, i alguns polítics anti-Brèxit encara sostenen que hi podria haver marxa enrere.

Dissabte milers de persones es van manifestar al centre de Londres en contra de marxar de la UE, i avui s’ha donat a conèixer que un bufet d’advocats, Mishcon de Reya, ha iniciat accions legals per exigir que el Brèxit es voti al Parlament britànic. La majoria dels 650 membres de la Cambra dels Comuns es van oposar al Brèxit abans del referèndum. També els poders econòmics i les empreses de la City, el districte financer de Londres, demanen reconsiderar el procés de ruptura i alerten de les conseqüències econòmiques que podria tenir pel país quedar fora del lliure mercat europeu.