Tot i que parlar d'independència i de nous països dins de l'Estat espanyol és com parlar de mitologia i contes de fades, el cert és que al món els trets van per una altra banda. I de les desenes, sinó centenars, de conflictes territorials que hi ha arreu del planeta, el de l'illa de Bougainville podria ser el proper en solucionar-se a través de la creació d'un nou Estat.
Aquesta remota illa del pacífic, situada a l'oest de Papua Nova Guinea -el país al qual pertany- va autodeterminar-se el passat mes de desembre del 2019 amb un aclaparador triomf de l'independentisme, que va obtenir el 97,7% dels vots.
La independència, però, es fa esperar. I tot apunta que encara queda un llarg recorregut per endavant. I és que el referèndum va ser permés per Papua Nova Guinea però no era vinculant, així que el triomf del 'Sí' a esdevenir un nou Estat només s'ha canalitzat, per ara, en l'obertura d'un procés de negociació entre el govern autònom de l'illa i el de Port Moresby, capital de l'Estat.
Fins ara, ambdues parts s'han mostrat prudents, sobretot el govern de Papua, no volent mostrar gaire les seves cartes. Des de Bougainville, però, les coses estan clares: la independència ha d'arribar abans del 2027. Així ho ha deixat clar el seu president, l'exguerriller independentista Ishmael Toroama.
Però el govern de Papua no vol córrer tant, conscient de la fractura que es podria desencadenar arreu del país -de gran diversitat ètnica i lingüística- arran de la independència de l'illa. Així doncs, el primer ministre del país, James Marape, ha tractat de frenar aquestes expectatives, assegurant que el resultat de les negociacions iniciades han de donar resultat abans del 2030. I ha deixat la porta oberta a que aquest resultat no sigui la independència de l'illa. En qualsevol cas, serà el Parlament de Papua Nova Guinea el que tindrà l'última paraula quan voti sobre l'acord a què arribin ambdós governs.
Votants de Bougainville votant en el referèndum d'independència del 2019 / Foto: Bougainville Referendum Commission
Autonomia o independència
Toroama i Marape van acordar un calendari en el qual s'establia que es lliurarien competències a les autoritats de Bougainville abans del 2023, modificant la constitució de Papua Nova Guinea i redactant una nova constitució de Bougainville.
James Marape (esquerra) i Ishmael Toroama (dreta) / Foto: @PNGAttitude
En principi, el procés culminarà el 2027, quan Bougainville "assumirà tots o alguns poders sobirans" i emetrà una "declaració d'independència". Però no està clar si aquest acord suposarà una independència total de Bougainville o, a la pràctica, més autogovern.
I és que cal tenir en compte que moltes nacions de les illes del Pacífic tenen acords "estatals" associats amb potències regionals que difuminen les línies habituals de sobirania, cedint el control sobre qüestions tan importants per un Estat com la defensa i la política exterior.
Conflicte armat amb Papua
El conflicte independentista a Bougainville va esclatar el 1988, després que els propietaris indígenes de les terres ocupades per la mina Panguna, operada per una subsidiària de l'angloaustraliana Rio Tinto, s'alcessin en armes per estar en desacord amb la distribució de beneficis i pel seu impacte ambiental.
Guerrillers de Bougainville / Foto: Gawi blog - Asia Pacific Report
L'Exèrcit papú va intervenir en defensa dels interessos de la minera, la qual cosa va provocar un conflicte que va causar entre 15.000 i 20.000 morts i va desplaçar unes 15.000 persones a dins del territori i cap a les Illes Salomó, el país veí.
Descoberta per Louis de Bougainville
Ocupada per humans des de fa 28.000 anys, la regió rep el nom de l'explorador francès Louis de Bougainville, que va arribar a la principal illa el 1768, encara que altres exploradors holandesos ja havien estat en aquest lloc anteriorment.
Retrat de Louis de Bougainville / Autor: Jean-Pierre Franque
Alemanya va colonitzar Bougainville i la va annexar el 1899 a Nova Guinea Alemanya, que es va unir al Territori de Papua el 1949 sota l'administració australiana i va obtenir la seva independència el 1975 amb el nom final de Papua Nova Guinea.
Imatge principal: vaixell abandonat en una platja de Bougainville / Foto: Ted Frank