Rússia intensifica cada dia que passa la pressió militar a tocar de les fronteres de la Unió Europea. Fa mesos que el Kremlin es mou en una estratègia de zona grisa, és a dir, provocar sense forçar una resposta, però el risc de fer un pas en fals és cada vegada més alt. Aquest dijous, el primer ministre Donald Tusk ha denunciat un "atac rus massiu i brutal" contra l'oest d'Ucraïna, molt a prop de Polònia, concretament a l'àrea de Iahodín i Dorohusk, on un bombardeig sobre una estació de servei ha provocat una gran explosió. L'ofensiva ha obligat a suspendre vols en aeroports polonesos i ha activat novament la resposta militar del país. Tusk ha explicat que diversos caces de combat han fet "enlairaments d'emergència" dins de les missions de vigilància davant els atacs russos prop de la frontera.
Les sirenes d'alerta han sonat a l'est de Polònia després que els atacs russos sobre Ucraïna s'acostessin fins a només quatre quilòmetres de la frontera de l'OTAN. L'exèrcit polonès ha assegurat que no s'ha detectat cap violació de l'espai aeri nacional, però el ministre de Defensa, Władysław Kosiniak-Kamysz, ha advertit que el nivell de risc és cada cop més alt. "La situació és molt perillosa", ha afirmat, tot intentant evitar l'alarmisme, però subratllant que no es pot minimitzar l'amenaça. Segons el ministre, Rússia "va cap amunt" en l'escalada de violència i recorrerà a "provocacions cada vegada més noves".
L'episodi d'aquest dijous s'afegeix a una successió d'incidents registrats des del cap de setmana en diversos punts d'Europa. Els exprimers ministres del Regne Unit Boris Johnson i de Suècia Carl Bildt viatjaven en un tren d'Ucraïna cap a Polònia quan el comboi que circulava just darrere seu va ser atacat per un dron rus; a Lituània, un altre aparell de probable origen rus va ser abatut; un tercer va arribar fins a les costes poloneses, i un helicòpter danès va estar a punt de ser impactat per una bengala russa. A això s'hi suma l'aturada de trens als Països Baixos per un acte de sabotatge que encara no ha estat reivindicat. En aquest context, Tusk ha publicat a la xarxa social X un vídeo coincidint amb el 87è aniversari de la invasió soviètica de Polònia del 1939 i ha llançat un missatge inequívoc: "No busquem la guerra, però si algú s’atreveix a atacar-nos, es trobarà amb una resposta ferma. Nostra i dels nostres aliats".
Putin tensa la corda
Segons una anàlisi de la CNN, aquesta estratègia de provocacions respondria a dos objectius principals de Vladímir Putin. El primer seria elevar la percepció del cost de mantenir el suport a Ucraïna i fer que aquest pesi cada vegada més en l'opinió pública europea, especialment en un context en què diverses forces de dreta prorusses competeixen electoralment en diferents països. El segon buscaria posar a prova fins on arriba l'Article 5 de l'OTAN, que estableix que un atac contra un membre és un atac contra tots. La cadena nord-americana subratlla que Rússia ha anat acumulant sabotatges, incursions frontereres i presumptes complots d'assassinat sense desencadenar una resposta equiparable a la que aquests episodis haurien provocat durant la Guerra Freda, fins al punt que, segons aquesta lectura, accions abans excepcionals comencen a percebre's "com a habituals".
El risc, segons aquesta lectura, és que l'acumulació d'incidents acabi desembocant en un error de càlcul que obligui algun membre de l'OTAN a respondre militarment. El precedent més clar es remunta al 2018, a Síria, quan un atac de mercenaris russos del grup Wagner contra posicions nord-americanes va rebre una contundent resposta dels Estats Units. El problema és que una situació semblant a Europa tindria unes implicacions molt més profundes, perquè qualsevol resposta armada podria obrir una fase de confrontació per a la qual ni els exèrcits aliats ni les societats europees semblen preparats. Amb cada nova provocació, augmenta així la possibilitat que un pas en fals de Moscou acabi forçant una reacció.